La setmana passada dèiem que a Terrassa hi ha moltes persones grans, però avui diem que encara en serem moltes més els propers anys.
Segurament alguna vegada haureu sentit parlar de la generació del baby-boom, oi?
Es coneix amb aquest nom a les persones nascudes entre 1958 i 1975, període en el qual donada la recuperació de l’economia la natalitat va augmentar.
Per tant, ja es van començar a jubilar fa dos anys les persones nascudes el 1958, i el nombre de persones jubilades anirà en augment els propers anys.
I no només això.
A Catalunya, per primera vegada hi ha més de 3.000 persones que han superat els cent anys. Una xifra que ha crescut de manera continuada des dels anys vuitanta i s’ha duplicat gairebé cada deu anys fins ara.
El llindar dels 3.000 es va traspassar el juliol passat, fins a arribar a les 3.051 persones centenàries que són ara.
Entre els que han complert un segle de vida, 2.549 són dones (un 83,5% del grup), cinc vegades més que els homes que són 502 (un 16,5%).
Per tant, tindrem un gran col·lectiu de persones gras i molt grans, però segurament les característiques d’aquestes persones grans seran diferents de les que tenen ara les actuals persones grans.
El nombre de “jubilats joves” anirà augmentant i les seves preferències vitals i culturals no seran les mateixes dels que ara formem el grup de les persones grans.
Aquesta diferència ja la notem en els Centres de Gent Gran en l’actualitat.
Si calculem la mitjana de les edats de les persones que participen en les activitats dels diferents Casals que abans es deien de Gent Gran i que ara es diuen Cívics i Comunitaris, veurem que és molt elevada. Això vol dir que els jubilats joves no participen gaire en les activitats dels Casals perquè troben que són per a vells i ells no se senten vells.
Els seus gustos són molt diferents dels de les persones que ja som grans i, en conseqüència, tarden a incorporar-se al col·lectiu de persones grans.
Un altre aspecte a considerar és el del sexe. Els homes jubilats joves que s’integren en els centres de gent gran són molts menys que les dones jubilades joves que participen en la vida dels Centres de Gent Gran.
En les activitats de manualitats de tota mena, tallers de balls i exercici físic i també a les corals el nombre de dones és molt superior al d’homes.
Aquesta diferència indica que l’oferta d’activitats que s’ofereix en els centres de gent gran no és prou interessant pels homes.
Quines haurien de ser les activitats que siguin atractives pels homes grans d’ara i quines pel gran nombre d’homes que s’aniran jubilant?
Un altre aspecte a considerar quan parlem de Gent Gran és l’econòmic.
Les persones amb un elevat nivell d’ingressos senten poca atracció per integrar-se en els Centres de Gent Gran.
I el grup de persones del baby-boom els economistes ens diuen que és, de mitjana, la més rica, ja que es va beneficiar d’un creixement econòmic favorable i la compra d’habitatges, malgrat que una part encara té deutes hipotecaris.
Caldrà repensar de cara al futur el paper dels Centres de Gent Gran actuals per respondre a les noves necessitats de la Gent Gran.