El 3 de juliol del 2021 va quedar marcat per sempre en la nostra memòria col·lectiva. Passeig marítim de la Corunya, un dia d’estiu que va començar com tants altres i que va acabar sent una de les pàgines més fosques i doloroses de la nostra història.
Aquella nit, el Samuel va ser increpat per un grup de persones que aparentment li anaven a robar, però els crits d’un d’ells deien: “Deja de grabar a ver si te voy a matar, maricón”, paraules que avui dia estremeixen. Això és perquè costa assumir que a Espanya esdevingués un fet tan horrible, en què moltes persones declaren que és un “fet aïllat”, però que és una realitat que no està tant distant de nosaltres.
El Diego, el Kaio i l’Alejandro van atacar brutalment el Samuel fins a llevar-li la vida, i el van deixar tirat en una rotonda, inconscient i amb el rostre ensangonat, sense donar-li opció a fugir o defensar-se. Què ens està passant com a societat? Doncs bé, els discursos d’odi i la ultradreta són una font d’alliberament per a moltes persones que no respecten el col·lectiu LGTBI, una realitat que cada dia es palpa més en l’ambient, només cal veure les dades i estadístiques que cada any va recollint l’Estat i la FELGTBI.
Moltes persones en el seu moment van pensar que la mort del Samuel no va ser un atac LGTBI, i que van generar debats innecessaris, però sí, ho va ser, i avui dia s’ha ratificat que no sols va condemnar la vida del Samuel, sinó que va condemnar una família a un dolor etern, a una absència que mai podrà reparar-se. La raó és que hem de ser conscients que aquesta realitat pot ocórrer en qualsevol moment i en qualsevol ciutat del país, ningú n’està exempt i tot pot passar. Cada dia la llibertat d’expressar aquest odi integrat dins de cada persona a persones LGTBI creix sense parar i la por s’apodera a cada llar, a cada carrer, a cada discoteca, escola, feina…
Però, per fi, va arribar la sentència, en què l’Audiència Provincial de la Corunya, de conformitat amb el veredicte del Tribunal del Jurat, el 7 de gener del 2026, va declarar sentència de vint-i-quatre anys de presó al Diego (delicte de crim homòfob amb agreujant de discriminació per motiu d’orientació sexual), al Kaio vint anys i mig de presó (delicte d’assassinat i robatori amb violència) i a l’Alejandro vint anys de presó.
No podem permetre’ns la indiferència, des del PSC de Terrassa treballem perquè aquestes situacions no es repeteixin i perquè ningú se senti desprotegit. Volem ser un espai pròxim per als qui pateixen solitud, amenaces o agressions, i orientar i facilitar l’accés als recursos públics que existeixen i fer acompanyament, quan sigui necessari, al llarg de tot el procés. La defensa dels drets de les persones LGTBI forma part del nostre compromís polític i social, perquè erradicar l’LGTBI-fòbia de les nostres llars i carrers és una responsabilitat col·lectiva. Només així podrem oferir a les noves generacions una societat més justa i segura.
Com a ciutadans hem de ser un referent, un suport incondicional a les persones LGTBI, que avui dia continuem lluitant per construir un món en què la discriminació no té cabuda, sigui el que sigui, vingui d’on vingui i units podrem aconseguir-ho.
I no ho oblidis, perquè l’agressió al Samuel el 2021 va posar fi a la seva vida, però hi ha milers d’agressions que no podem passar per alt, com ho va ser la de la Nieves (Jaén) el 2022, l’Edurne (Vigo) el 2022, noia de vint-i-un anys amb mandíbula trencada a Valladolid (2023), el Juan Diego a Alacant (2024), una parella a Alcalá de Henares (gener del 2025)… I una infinitat d’agressions que no coneixem o no sabem, les dades hi són, existeixen i són reals.
Lluitem contra les agressions LGTB-fòbiques i recorda-ho, pot ser el teu fill, la teva germana, la teva companya de vida, parella, mare, tia, nebot… Que no ens toqui de prop no significa que no puguem ni hàgim de contribuir en l’erradicació de les agressions, siguin del tipus que siguin, perquè el silenci mai ha estat una opció.