Ens trobem immersos enmig d’un mar d’irrellevància generat per un tarannà “politicosocial i social-cultural”, que fa que la banalitat estigui excessivament present en l’ambient.
Tot està com imbuït de l’esquema acció-reacció, i per això hi ha tanta polarització. Precisament per això, la paraula del papa ha resultat una llum serena que dona el to adequat al moment que vivim.
Aquest món es troba molt ferit, i sembla que estigui entrant com en una foscor, una boira densa. I la paraula, la presència i el testimoni del papa Lleó ha estat aquest punt lluminós, i que dona prou claror per recuperar el relat de la dignitat humana.
Aquest moment cultural genera decepció, desencís, tristesa existencial, i en aquest sentit la paraula del papa ha estat pronunciada sense fer soroll, però amb profunditat, expressada amb una intel·ligent bondat. Per això ha arribat al cor assedegat d’aquell que cerca, on pouar, per trobar esperança.
Aquest home, talment, com si no estigués condicionat pel poder de la immediatesa, per la preocupació del relat dominant, del que cal dir, i pel que diran, ha estat una veu lliure, profunda, serena, lluminosa.
Sense alçar la veu, ens ha parlat, ens ha mirat, ens ha escoltat. Perquè fos possible, trobar una mica de claror, aquella que tot just necessitem, perquè l’agressió de les xarxes no ens distanciïn del que és humà, de tot allò que fa referència a la dignitat humana.
Podem afirmar que, pel papa Lleó, tot el que és humà és lloc per la presència de Déu.
En el moment de beneir la Torre de Jesús, vàrem gaudir d’una espectacular imatge de la victòria de la Llum; talment com si l’artista de l’espectacle volgués il·luminar la ciutat i embadalir el món. És a dir, va ser com la metàfora de la Llum que Lleó va venir a testimoniar, i ho va fer, amb un mode senzill, quotidià, profund.
Tot em porta a dir que l’apòstol Pere, l’actual papa Lleó, ens ha vingut a donar testimoni del qui de veritat és la Llum: Crist.
La benedicció de la Torre de Jesús la va fer un home que portava llum en el seu fer. Va ser la millor abraçada a Antoni Gaudí, que amb la pedra i el seu enginy com a arquitecte i artista ens ha fet i ens ha mostrat la “Catedral Contemporània d’Europa”.