Si algú passeja per pobles i ciutats o es dedica a llegir tota mena de mitjans de comunicació, comprovarà fins a quin punt hi ha falta de personal en la majoria d’àmbits i sectors professionals.
Estem en ple estiu i ara es veuen més les carències del sector de l’hostaleria, però és que hi ha sectors de gran rellevància social que tenen greus problemes, ja no per funcionar, sinó simplement per subsistir. Penso en els centres de dia i residències per a persones grans, en què el dèficit és ja estructural.
Per raons que ara no venen al cas, conec algunes residències que tenen un 30%-35% de places per cobrir. És evident que amb aquestes xifres els serveis bàsics no poden tenir l’atenció deguda. Estan, doncs, en situació d’emergència i no se’n surten per molt que anunciïn els llocs de treball disponibles.
Si mirem altres sectors com el de la construcció, ens trobem amb semblants dificultats, i són moltes les empreses que han de renunciar a determinades obres per no estar segurs de poder-les executar dins el termini i en la forma escaient. En similars problemes trobem els ajuntaments a la recerca de personal per complementar les brigades municipals durant els mesos d’estiu, sigui mitjançant plans d’ocupació o convocatòries extraordinàries.
En resum, que tot el país està sotmès a dèficits de personal en gairebé la majoria dels sectors. És del tot urgent procedir a la regularització dels immigrants que ho han demanat perquè és l’única via per aconseguir cobrir les necessitats. Em consta que el procés ha avançat millor del que molts predeien i s’ha tancat amb xifres més altes de les inicialment previstes. Això facilitarà l’accés a llocs de treball per part de tots els peticionaris.
I ara i aquí és l’única via per respondre a les necessitats. No hi ha prou mà d’obra nacional i d’aquí l’encert a impulsar la regularització. Si alguns no la veien necessària, ara tenen l’ocasió de comprovar-ho mitjançant la cobertura de la demanda. Encara més, en molts dels àmbits més estressats com els de l’hostaleria, serveis socials i personals, la regularització ha arribat com aigua de maig.
Dit això, és evident que ha d’haver-hi una reformulació del mercat laboral perquè s’ajusti més a la realitat. No pot ser que les xifres d’atur encara estigui en dos dígits, quan l’oferta de treball se situa tan amunt. Alguna cosa falla. Ha d’haver-hi més control i supervisió dels qui no treballen per castigar comportaments de persones que no treballen perquè no ho volen fer. Això no és admissible. Cal ampliar el sistema de control, i alhora agilitzar més i millor les ofertes de treball.