Aquesta que ara us convido a llegir és una història més que apropiada per al mes de març, en què se celebra a tot arreu el Dia de la Dona Treballadora.
És una història que no us deixarà indiferents, perquè parla de resistència, de perseverança i d’una injustícia que encara, avui dia, fa mal. L’any 1961, tres anys abans que Valentina Tereshkova es convertís en la primera dona que va anar a l’espai, i vint anys abans que hi arribés la primera dona nord-americana, Sally Ride, tretze aviadores dels Estats Units d’Amèrica van ser seleccionades en secret pel metge William Randolph Lovelace II, que volia comprovar si les dones podien volar i romandre a l’espai. Després d’examinar-les exhaustivament, Lovelace va concloure que, efectivament, aquelles tretze dones estaven més que preparades per convertir-se en astronautes perquè van completar exactament les mateixes proves que els astronautes del programa Mercury, el primer programa espacial tripulat dels EUA, que va començar l’any 1958 i es va allargar fins al 1963, format per set pilots militars d’elit. Les tretze aspirants del doctor Lovelace van haver de superar proves físiques extremes, d’aïllament i de resistència mental; fins i tot, algunes d’elles van obtenir millors resultats que alguns dels homes.
La primera a superar-les va ser Jerrie Cobb, una jove de 28 anys natural d’Oklahoma que tot i la seva joventut, ja atresorava una experiència de més de 10.000 hores de vol. Cobb havia batut tres rècords mundials absoluts com el del vol a llarga distància sense aturada, o el d’haver volat a 11.000 metres, l’altitud més gran en un avió no pressuritzat. Només li quedava una frontera: l’espai.
Si Jerrie ens pot semblar jove, ja direu que en penseu de Wally Funk, nascuda a Nou Mèxic, qui en el moment de les proves tenia 21 anys. Wally va assolir la millor puntuació de les tretze. En la prova d’aïllament sensorial va romandre més de 10 hores sense veure ni sentir res, amb tots els seus sentits anul·lats. El seu cos i la seva ment aguantaven més del que ningú havia previst.
El perfil més trencador d’aquest grup era el de Jane Hart. Natural de Detroit, tenia 42 anys quan va accedir a les proves. Era mare d’una família nombrosa de 8 fills, pilot d’avió i propietària i directora de la seva pròpia empresa aeronàutica.
No tinc espai per resumir l’experiència de les deu restants. Probablement, algú ja haurà deduït que si aquestes dones són del tot desconegudes és perquè el programa es va cancel·lar. Ni la NASA ni els militars dels EUA estaven disposats en enviar una dona a l’espai amb l’argument que els seus cossos eren massa desconeguts. Tanmateix, el que passava era que, senzillament, no eren homes, malgrat haver demostrat que les seves característiques físiques eren les adequades per resistir un viatge a l’espai, i en alguns casos, fins i tot més adients que les dels homes. Efectivament, la realitat era que aquella societat no estava preparada per acceptar-les.
Finalment, la més jove d’aquelles dones pioneres, Wally Funk, va arribar a l’espai l’any 2021 a bord del New Shepard, al vol NS16, de l’empresa Blue Origin, i hi va acompanyar Jeff Bezos. Va haver d’esperar 60 anys per aconseguir-ho. En tornar del seu somni, als 82 anys, va dir: “He estat esperant molt de temps per això”. El seu vol va marcar la fita de ser la persona amb més edat a arribar a l’espai, després de tota una vida esperant-ho.
Si he gosat, ni que sigui molt succintament, explicar la vida d’aquestes heroïnes desconegudes per a la història, és per agrair-los la seva valentia i la seva perseverança indòmita. Estic segura que van viure les seves vides amb una frustració i una impotència molt difícils d’explicar, perquè sabien que eren més que bones, eren excel·lents per viatjar a l’espai, i que l’únic impediment que no els va permetre fer-ho va ser la seva condició de dones.
Les 13 del Mercury eren Myrtle Cagle, Jerrie Cobb, Janet Dietrich, Marion Dietrich, Wally Funk, Jane Hart, Jean Hixson, Nora Stumbough, Irene Leverton, Sarah Gorelick, Bea Steadman, Jerri Sloan i Rhea Woltman.
Si us interessa la seva història, ara que arriba Sant Jordi, llegiu “Las astronautas olvidadas. Trece americanas que debieron llegar al espacio”, de Martha Ackman, o podeu veure el documental dirigit per David Sigton y Heather Walhs titulat “Mercury 13”. També explico la seva història al meu canal divulgatiu d’Instagram, alba.the.engineer.