De nou, en aquest cas, el Comitè DESC també va condemnar Espanya el 2022 i va declarar la vulneració del Tractat Internacional i va instar Espanya a oferir un habitatge assequible per a la família.
Així com adoptar mesures per garantir l’accés a l’habitatge per a tots els sectors –especialment els més vulnerables– i evitar desnonaments de persones sense alternativa de l’habitatge.
En tots dos casos, Espanya ha respost a aquest òrgan de Nacions Unides dient que ja realitza polítiques suficients perquè la població pugui accedir a l’habitatge i posa d’exemple la Llei d’Habitatge i els Plans Estatals d’Habitatge.
Davant d’aquesta resposta insuficient el Comitè DESC va requerir el passat 7 de març a Espanya perquè, en un termini de seixanta dies, contacti amb totes dues famílies i els ofereixi la seva empara per garantir-los l’accés a un habitatge digne, a més de compensar els danys ocasionats en violar el seu dret reconegut en el Tractat Internacional. A més, el Comitè ha convidat el Defensor del Poble a considerar aquest cas i la falta de compliment del Tractat per part d’Espanya, amb presentació d’observacions escrites sobre aquest tema.
Encara que Espanya ja ha obtingut un total de deu condemnes per part d’aquest Comitè per casos de desnonament en els quals es declara la violació del Tractat Internacional, aquesta és la primera vegada que aquest òrgan assenyala l’incompliment de les seves decisions i fa un requeriment per al seu compliment en un termini estipulat, involucrant com a observadors el Defensor del Poble i organitzacions de la societat civil.
La falta de compliment d’aquestes decisions pot comportar responsabilitats patrimonials per a l’Estat, en cas de reclamació de les famílies, així com nous advertiments i assenyalaments per part dels òrgans de drets humans de Nacions Unides que vetllen pel compliment de la legalitat internacional.
La falta de resposta d’Espanya i la seva actitud evasiva constitueix una il·legalitat constant i una desatenció de les seves obligacions. Aquesta actitud afecta les diferents administracions (comunitats autònomes, Govern Central i ajuntaments) que continuen eludint les seves responsabilitats per protegir i garantir el dret a l’habitatge de manera efectiva, en un context d’enorme precarietat i xifres alarmants de desallotjaments, amb els preus del lloguer disparats que exposen la població a situacions residencials cada vegada més precàries. Espanya fins a la data ha desoït completament les recomanacions del Comitè en matèria d’habitatge i avui dia tampoc ha ofert una sola mesura concreta per complir el dictamen i reparar a les dues famílies afectades.
Per donar compliment a aquests dictàmens, de Nacions Unides caldria, com a mínim que:
Els jutges haurien de poder valorar la situació familiar abans de desnonar mitjançant un examen de proporcionalitat.
Eliminar l’exclusió automàtica de les llistes de sol·licitants d’habitatge de les persones que es trobin ocupant un habitatge per estat de necessitat, sense títol legal.
Establir un protocol pel compliment de les sol·licituds de mesures provisionals emeses pel Comitè, informant a totes les autoritats pertinents de la necessitat de respectar-les per assegurar la integritat del procediment.
Realitzar una reparació efectiva a les víctimes.
Si això no es compleix, tenim unes administracions que incompleixen les normes de dret internacional, i això és molt greu.
Aquest incompliment, reiterat, és a tot arreu a Terrassa, també cada dia… L’Ajuntament, com tants d’altres no està donant alternatives de l’habitatge, dignes, a famílies, precaritzades que s’amunteguen, de forma “irracional” a habitacions d’hostals, o en pisos compartits del Tercer Sector. I sense cap avaluació, per exemple, dels danys a la salut mental, dels menors, que viuen en aquesta situació, que s’estan produint.
Davant d’això, les entitats socials plataformes, totes, ens hem d’unir ja i exigir de forma coordinada, en tots els àmbits (carrer, mitjans, institucions, parlaments).
La dotació urgent d’habitatges pels milers de famílies que viuen en una situació indigna, sense habitatge propi (tenen moltes possibilitats) és un problema de voluntat política i valentia (davant els poders econòmics).
El següent pas és pressionar a jutges i agents judicials, perquè apliquin, en les seves sentències, les normes internacionals de drets humans, ja que lamentablement en aquest país, es produeix un buit i un oblit incomprensible!