Aquesta setmana comença el nou curs escolar i, entre notícies de vagues, retallades de línies públiques, la calor o l’augment de les despeses educatives, també cal posar en valor la veu i la feina de les famílies i les seves associacions, les AFA.
Tot i ser un pilar del sistema educatiu, el seu rol encara no té la visibilitat que es mereix i sovint se les esmenta només per demanar suport a altres col·lectius de la comunitat educativa.
Els dies previs a l’inici de curs són particularment intensos. Qui porti els seus fills i filles a l’escola o institut ja ho sap: milers de famílies voluntàries dediquen hores i hores del seu temps a fer possibles l’organització d’activitats extraescolars, el repartiment de llibres, els actes de benvinguda, les accions de formació i fins i tot millores als patis i als equipaments, que són una responsabilitat directa de l’administració. També resolent dubtes o assessorant altres famílies amb tota mena de qüestions i, és clar, acompanyant i supervisant un servei de menjador que totes volem que millori aviat. Una feina generosa i solidària, sense la qual l’escola, tal com la coneixem, no seria possible.
A més, també tenen veu i posicionament en molts dels debats que s’han dut a terme i que no són estrictament de l’àmbit de la negociació sindical o laboral. A Terrassa, concretament, les AFA de l’escola pública ens organitzem en una plataforma, la Pepeta, des de finals del 2018. Això són 8 anys de trobades, de comunicats, de manifestacions, de plenaris del Consell Escolar Municipal, de reunions amb l’administració local i la Generalitat, i també d’articulació amb l’aFFaC, la federació catalana d’AFA de la pública. 8 anys de diàleg amb professionals educatius i de sumar a les causes comunes, i 8 anys denunciant que les retallades afecten la pública mentre es manté l’oferta de la privada concertada.
Tot de reivindicacions recollides en un manifest que, avui dia, continua plenament vigent. El podeu llegir a lapepeta.org i veureu que aleshores ja hi reivindicàvem una educació pública al centre del sistema educatiu, una educació plenament inclusiva, gratuïta i d’excel·lència. I amb uns menjadors escolars gestionats públicament, sense precarietat laboral, educativa i alimentària.
Ara que comença aquest nou curs, i encara que s’hi arrosseguen vells problemes per inacció de les administracions, fem força plegades per més i millor escola pública, i posem en valor les AFA i la força de les famílies per aconseguir-la. Venen temps encara més difícils, amb el creixement de les desigualtats i els discursos d’odi, i la resposta ha d’implicar una educació pública més robusta i el suport i la solidaritat entre famílies, a peu de classe i a peu d’AFA.