Dia rere dia veiem com Gaza pateix una matança insuportable com si fos una pel·lícula d’acció, quan en realitat parlem de patiment, dolor i pèrdua sense aturador.
S’ha dit fins a no poder més, i és cert que tot país atacat té dret a defensar-se, tot i que en aquests moments veiem que el que havia de ser una defensa legítima s’ha convertit en un veritable extermini que ens volen vendre com a destrucció de l’enemic Hamàs per part d’Israel. Veiem imatges esfereïdores que ens arriben a l’ànima per la seva crueltat. I és molt probable que els responsables de Hamàs es trobin ben amagats fins i tot fora de Gaza.
Bombes que cauen sobre famílies, infants, metges, periodistes, hospitals i, per si això no fos prou, impedint l’entrada de menjar, d’aigua, de medicaments. És a dir, si no et maten les bombes, et mata la gana, la set o les ferides que no et poden curar perquè manquen hospitals i recursos sanitaris. La pregunta és: no hem après res d’aquells fatídics anys entre el 1939 i el 1945?
Considerar-se el poble elegit no vol dir tenir la veritat absoluta, això està reservat a les divinitats. No pretenc en cap cas ser naïf, ja que es tracta d’un conflicte que ve de molt enrere i que té certes arestes geopolítiques que fa que la solució no sigui fàcil. Però com a ésser humà sento la necessitat de verbalitzar aquesta massacre, de dir que no estic d’acord amb el que està succeint a Gaza, on no s’albira ni esperança ni futur.
On són les diferents institucions com l’ONU, l’OTAN i moltes altres que se suposa que protegeixen els drets humans? Mentrestant, fins i tot s’ha plantejat construir un gran lloc de vacances per a milionaris sobre aquesta terra que han decidit arrasar.
No es comprèn com un poble que ha patit a les seves carns l’extermini més cruel amb el nazisme hagi passat de víctima a botxí. Ben segur que la història parlarà d’aquests fets, d’aquesta guerra sense pietat com uns dels episodis més foscos d’Israel.
Diuen, això sí, que l’esperança és l’últim que es perd, motiu pel qual esperem que aquesta guerra desigual s’aturi al més aviat possible.