La Comunitat bahá’í de Terrassa, així com tots els bahá’ís del món, el 29 de maig commemoren el 133è aniversari de la mort de Bahá’ú’lláh, fundador de la Fe Bahá’í.
Bahá’u’lláh va morir l’any 1892 a Akka, a l’edat de 75 anys, després de 40 anys d’empresonament, tortura i exili, a causa del fet que ell era el portador d’un nou missatge de Déu per a la humanitat. El seu desterrament va començar a Teheran el 1852 i va continuar per Bagdad, Istanbul i Edirne, per acabar a Akka, on va arribar a l’any 1868 i va romandre allà fins al dia de la seva mort. L’objectiu de la seva missió era despertar espiritualment la humanitat, i construir una societat en continu progrés per la tranquil·litat de tots els pobles.
Avui, en el moment històric que ens toca viure, el dilema primordial que cal resoldre és com el món actual, amb la seva intrínseca pauta de conflicte, pot canviar-se per un món en què prevalguin l’harmonia i la cooperació.
Malgrat la multitud de declaracions i tractats internacionals que es duen a terme per organitzacions internacionals i governs amb voluntat de millorar, encara trobem força obstacles per aconseguir l’establiment d’una pau duradora. Bahá’u’llah al llarg de la seva vida va escriure als governants, polítics i eclesiàstics de la seva època donant solucions per establir la pau, que continuen vàlides avui. També ens va dir que no és possible resoldre els assumptes de la humanitat arreglant problemes o conflictes específics entre les nacions, sinó amb un autèntic sistema universal. Actualment, l’objectiu és solucionar els obstacles que perduren malgrat l’avenç de la humanitat. Entre d’altres, són:
El racisme, un dels mals més funestos i persistents, és un gran obstacle per a la pau. La seva pràctica perpetra una violació de la dignitat dels éssers humans, que no s’ha de fomentar sota cap mena de pretext. El racisme endarrereix el desenvolupament de les potencialitats il·limitades de les seves víctimes, corromp els qui el cometen i frustra el progrés humà. El reconeixement de la unitat de la humanitat, realitzat per mesures legals adequades, ha de ser universalment defensat per poder superar aquest problema.
L’excessiva desigualtat entre rics i pobres. La solució exigeix l’aplicació conjunta d’enfocaments espirituals, morals i pràctics. Cal observar el problema, lliure de polèmiques econòmiques i ideològiques, la qual cosa implica consultar amb experts en una àmplia gamma de disciplines i aconseguir la participació de la gent que resultaria directament afectada per les decisions que s’han de prendre amb urgència. És un assumpte que està lligat a aquelles realitats espirituals que poden produir una nova actitud universal. Promoure aquesta actitud ja és una part important de la solució.
El nacionalisme desenfrenat ha de cedir davant una lleialtat més àmplia: l’amor a tota la humanitat. La declaració de Bahá’u’Iláh és la següent: “La terra és un sol país, i la humanitat, els seus ciutadans i ciutadanes”. El concepte de la ciutadania mundial és el resultat directe de la contracció del món en un sol veïnat. L’amor a tots els pobles del món no exclou l’amor al país propi. Es beneficia més una part determinada de la societat mundial quan es fomenta el benefici de la totalitat. Les activitats internacionals actuals i el sentit de solidaritat entre els pobles han de ser àmpliament multiplicades.
El conflicte religiós al llarg de la història ha estat causa d’innumerables guerres i lluites, un gran obstacle per al progrés i una cosa cada vegada més avorrible per als creients i els incrèduls. El repte amb què s’enfronten els líders religiosos de la humanitat consisteix a contemplar la situació d’aquesta humanitat, amb els seus cors plens d’esperit de compassió i d’anhel per la veritat, i dissoldre les seves diferències teològiques en un gran esperit de tolerància mútua que els permeti treballar junts per al progrés de la comprensió i la pau humanes.
L’emancipació de les dones. L’assoliment de la igualtat total entre sexes és un dels més importants requisits previs per a la pau, encara que sigui un dels menys reconeguts. La negació d’aquesta igualtat perpetra una gran injustícia. No hi ha bases morals pràctiques ni biològiques per justificar aquesta negació. Només en la mesura que les dones siguin acceptades amb plena igualtat en tots els camps del quefer humà es crearà el clima moral i psicològic del qual pot sorgir la pau internacional.
L’educació universal és imprescindible. La ignorància és la raó principal de la decadència i caiguda dels pobles i del manteniment dels prejudicis. Cap nació no podrà aconseguir l’èxit si no posa l’educació a l’abast de tots els seus ciutadans. La falta de recursos limita la capacitat de moltes nacions per complir amb aquesta necessitat. Per complir amb els requisits del nostre temps ha de prestar-se atenció a l’ensenyament del concepte de ciutadania mundial com a part del programa educatiu de cada nen.
Hi ha principis espirituals, que vegades anomenen valors humans, amb els quals és possible de trobar solucions per a qualsevol problema social. Però les bones intencions i els coneixements pràctics no solen ser suficients. El mèrit essencial del principi espiritual consisteix no solament en el fet que representa una perspectiva que està d’acord amb allò que és inherent a la naturalesa humana, sinó que també indueix a una actitud, a una dinàmica, a una voluntat, a una aspiració, que faciliten el descobriment i l’aplicació de mesures pràctiques.
Els governants i tots els que ostenten alguna autoritat tindrien més èxits en els seus esforços per resoldre els problemes si primer intentessin identificar els principis en qüestió i després es deixessin guiar per ells.