Hi ha poques discrepàncies, si és que n’hi ha, quant a l’escenari triat per a la celebració dels premis Gent de Terrassa aquest dijous. La Seu d’Ègara aglutina història, patrimoni que uneix i aspiracions col·lectives, destil·lades en la candidatura a Patrimoni Mundial de la Unesco.
El conjunt monumental, amb construccions cristianes de finals del segle IV, i amb un complex episcopal la construcció del qual va culminar al segle VI, és una de les icones de la ciutat. Ja fa deu anys que va iniciar el procés per ser considerat Patrimoni Mundial de la Unesco, però la història ve de molt enrere, doncs el començament del procés estava precedit d’anys d’espera i valoració d’experts. L’any 2021 es va anunciar la possible designació per al 2025, però el procés continua en marxa.
Conservació
De les múltiples possibilitats de la Seu d’Ègara va donar una bona mostra en el seu discurs del dijous Josep Rull, president del Parlament. Rull va recordar que a vegades ha “penjat” en xarxes una foto de les esglésies de Sant Pere des del parc de Vallparadís, fent-les passar per imatges d’esglésies romàniques d’altres llocs de Catalunya amb major presència d’aquesta mena de construccions.
“Soc a l’Alta Ribagorça, per exemple”. I colava. Després, per descomptat, Rull posava les coses a lloc: era Terrassa. Era una joia que contribueix a la conservació d’una identitat que ha aconseguit defugir “la despersonalització”, perill de l’absorció metropolitana. Abans, l’alcalde, Jordi Ballart, havia recalcat que el conjunt monumental “representa l’equilibri entre l’accent local i l’universal”.
