Dijous vam celebrar una vegada més els Premis Gent de Terrassa. És un dels dies més especials de l’any per a molts de nosaltres. Vam celebrar l’esperit de la comunitat i vam reconèixer aquelles persones que, amb la seva dedicació, talent, esforç i passió, conformen i defineixen la nostra identitat i fan de Terrassa un lloc millor per viure.
Les dues últimes edicions dels Premis van coincidir amb dies molt especials dels dos anteriors processos electorals –primer les municipals, i l’any passat les autonòmiques– i es respirava un clima polític intens, d’aquell tipus d’adrenalina que genera la incertesa política (i a més, si ho recorden, a la primera fila no s’hi cabia!).
Tornant als Premis, com deia fa un moment, avui celebrem no només els èxits individuals, sinó també la força i la cohesió de la comunitat. Sempre torno a aquella idea que Vicenç Villatoro va descriure tan bé a l’acte de refundació del Diari de Terrassa, ara fa quatre anys: la idea del diari i la premsa local com la “plaça”, l’espai de reunió i comunicació entre terrassencs. La visió de Villatoro ens recorda que la premsa local, el Diari de Terrassa, som una part essencial de la comunitat: som aquest punt de trobada, aquest mirall en el qual es reflecteixen, es reconeixen, es defineixen i evolucionen les veus i la identitat de la gent de Terrassa. Som un espai de vertebració, de convivència, de diàleg i d’intercanvi. Un espai de llibertat, de respecte, de confiança i de valors compartits. Amb cada edició del diari i amb cada notícia publicada a la web o a les plataformes, però sobretot amb aquest acte d’avui, el Diari de Terrassa demostra que continua sent aquesta plaça simbòlica, perquè aquesta és la nostra raó de ser i el motiu últim de la nostra existència. Però aquesta funció essencial del periodisme i dels mitjans de comunicació a la nostra societat està cada vegada més amenaçada. Tant, que això de la plaça i el punt de trobada, dit amb veu alta, quasi sembla una idea romàntica.
I no ho és. I ara parlo no només com a editor de Diari de Terrassa o de Grup Edicions de Premsa Local, sinó també com a president de l’Associació Catalana d’Editors de Diaris i, per tant, una mica en nom de tot el sector. Vivim temps de desafecció, de desconfiança, i d’una profunda crisi d’identitat col·lectiva, i ressorgeixen de forma molt preocupant tendències polítiques que ofereixen respostes massa fàcils a problemes cada cop més complexos.
I això té molt a veure amb l’ús dels grans avenços tecnològics i digitals dels últims anys, últimament protagonitzats molt especialment per la intel·ligència artificial. Tot i seus els evidents avantatges, la tecnologia també ens porta per un camí incert en què els fets i la veritat perden l’hegemonia com a pilar del coneixement, i la desinformació es posa al servei de monopolis planetaris i accelera una polarització cada vegada més extrema.
Us convido a fer l’exercici d’analitzar les notícies d’un dia qualsevol. Veurem que la proliferació d’informacions falses i no contrastades és inesgotable. Des de qualsevol estirabot del govern de Trump, basat en “fets” radicalment falsos, fins a la política a Madrid, on cada dia es debat en seu parlamentària sobre fets que només han succeït a les pàgines de pseudomitjans i a les xarxes socials. I d’això no ens en salvem a Terrassa, com sabem molt bé al Diari, en què un cert sector polític explota sense miraments rumors i informacions falses a xarxes i a pseudomitjans, dia rere dia.
Per descomptat, la manipulació i la desinformació han existit sempre, però mai fins ara hi havia hagut una capacitat tecnològica quasi infinita per crear i distribuir falsedats, per personalitzar i encertar els missatges i, en definitiva, guanyar la batalla als fets. I, enmig de tot això, el periodisme i els mitjans professionals i responsables, que som els enemics directes dels populistes i dels manipuladors dels fets, lliurem una batalla èpica, clarament desigual, al nivell de la millor pel·lícula de Marvel –però sense superpoders. En aquest escenari, els mitjans locals ens adaptem i resistim: som la primera trinxera. No som els únics, ni de bon tros, però sí potser els més compromesos i els que hi tenim un paper més transcendent, perquè ens toca de molt a prop i forma part de la nostra essència.
La nostra feina és recordar-nos cada dia qui som i com ens expliquem a nosaltres mateixos, i per això comptem amb tots vosaltres. Com ja vaig dir l’any passat, si em permeteu la llicència de repetir-me, aquí avui no ha vingut a celebrar els terrassencs el Mark Zuckerberg, l’amo de Facebook, Instagram o WhatsApp, sinó el Marc Basté i tot l’equip de persones que fan el Diari de Terrassa, que són terrassencs i viuen, estimen, mengen i compren a Terrassa.
I en tot això el nostre grup editor hi té un compromís molt especial. En una història que va començar fa poc més de set anys, avui el grup que presideixo, Grup Edicions de Premsa Local, edita el Diari de Terrassa, el Diari de Sabadell, Nació Digital i més de 25 capçaleres locals repartides per tot el país, i dona feina a quasi 100 persones, la grandíssima majoria dels quals periodistes. Som líders en cobertura local a Catalunya, i en català. I amb això vull dir que el que dic ens ho creiem, hi apostem, ho tirem endavant i ho fem créixer, perquè creiem en el país i en la nostra capacitat de reinventar-nos i avançar.
Enhorabona als premiats, que amb el seu exemple ens fan estar encara més orgullosos d’aquesta ciutat. Visca Terrassa i visca la seva gent!