Durant l’any 2025, la població oficial de Terrassa -la que consta al padró municipal- va créixer en 2.739 habitants. Algú sap amb una certa precisió on s’han posat? On són els mil habitatges que se suposa que els estaven esperant?
El lector m’haurà de deixar passar una certa obsessió amb la demografia local. Fa dos mesos ja en vaig parlar amb les dades del 2024. Però és que probablement és una de les qüestions locals més rellevants que viu la ciutat. O, dit d’una altra manera, la major part dels grans desafiaments que té la ciutat estan marcats per aquest factor de creixement, d’altra banda, incontrolable per part de les nostres autoritats. Per venir a viure a Terrassa no cal demanar permís a ningú.
Fem algunes concrecions. Estem parlant dels ciutadans que es van registrar al padró municipal, que l’1 de gener ja passava dels 236.000 habitants. A part, és clar, hi ha els que potser encara hi consten, tot i haver marxat, o residint a la pràctica en un altre país, però sense donar-se de baixa aquí per seguir tenint alguns avantatges que els dona viure oficialment a Terrassa. En conec casos. I llavors hi ha els que encara no hi consten, però que ja estan instal·lats irregularment a la ciutat. Tot un misteri que pocs o molts s’escapen dels registres. I insisteixo en aquesta distinció -entre registre i realitat-, perquè si ja és difícil gestionar allò que sabem que existeix, imagineu-vos dels qui no en sabem res!
La segona observació ha de ser per a aquest creixement anunciat durant el 2025: 2.739 nous terrassencs. El creixement del 2024 havia estat de 4.333 persones. Això vol dir que hi ha hagut una disminució, entre entrades i sortides, i naixements i defuncions, de gairebé un 37% respecte de l’any anterior. És molt. Caldria saber si es tracta d’una disminució general a tot Catalunya o si només s’ha produït a Terrassa, i a què es deu. S’han apujat els preus de l’habitatge local i Terrassa ja no és tan atractiva? N’ha disminuït l’oferta? Hi ha hagut una reducció de població migrant a causa de la conflictivitat mundial? És només una circumstància transitòria? Un efecte estadístic?
Tercera qüestió. De moment, no se sap com afectarà Terrassa la regularització que ha començat aquesta setmana. No sembla que hagi de fer aparèixer nous ciutadans, perquè els qui ho poden demanar ja haurien de ser als registres oficials. Però no sabem si en un termini breu produirà un efecte d’arrossegament per reagrupaments familiars. Caldrà estar al cas per mesurar l’impacte positiu de la mesura política, però també pels efectes no previstos. Sobretot, per si la decisió del govern espanyol, a part dels avantatges en mà d’obra barata pel món empresarial, porta afegits els recursos que faran falta per atendre de manera justa, també en l’àmbit local, aquests futurs nous “espanyols”.
Sigui com sigui, l’enigma a esclarir, la pregunta a respondre, el misteri a resoldre és saber on tenim els nous 2.739 terrassencs. És a dir, saber com se’ls ha rebut, com se’ls ha pogut tractar. Hi ha hagut pisos de compra i de lloguer -haurien de ser prop d’un miler- per a tothom? N’hi ha gaires de rellogats en habitacions d’altres familiars? Tots poden viure en unes condicions d’habitabilitat correctes? Tots tenen escola, CAP i lloc de treball que els correspondria? Se’ls ha pogut explicar que arribaven a una ciutat catalana d’un país que té llengua pròpia que, si no la saben, cal que l’aprenguin? Se’ls ha explicat com? Saben quins drets i quins deures de ciutadania tenen a Terrassa, que poden reclamar, però que també han de complir?
La qüestió, doncs, és doble. Una: sabem nosaltres -l’administració- on són, on han anat a parar? I dues: ho saben ells, on són i on han anat a parar?