Els bahá’í de Terrassa i els bahá’í de tot el món commemoren el divendres 29 de maig el 134è aniversari de la mort de Bahá’u’lláh, fundador de la Fe bahá’í, que va morir l’any 1892 mentre era presoner de l’Imperi Otomà a Bahjí, a prop de la fortalesa de Sant Joan d’Acre, i aquest dia es troba entre un dels nou dies Sagrats bahá’í.
Fa més d’un segle, Bahà’u’llàh va escriure: “Desgraciadament, els vents de la desesperació estan bufant des de totes direccions, i l’enfrontament que divideix i afligeix la raça humana augmenta cada dia. Els senyals de convulsions imminents i de desordre absolut es poden percebre ara, ja que l’ordre regnant és lamentablement defectuós. Aviat l’ordre actual serà enrotllat i un de nou desplegat al seu lloc.” Aquestes paraules ens fan reflexionar i observar el nostre món, en què trobem arreu confusió, desorientació, misèries, conflictes i desordre.
Fins i tot les grans religions mundials, que, en temps passats, semblaven satisfer degudament les necessitats espirituals de l’ésser humà, ara no són prou per a les exigències del nostre món. Al llarg de la història s’ha cregut que tots els sistemes religiosos eren diferents i independents, i que cap tenia relació amb els altres, creient que només el seu deia la veritat. Però Bahá’u’lláh va revelar un ensenyament nou i sorprenent: que totes les religions del món van ser fundades sobre ensenyances bàsiques idèntiques, i cadascuna és una anella de la mateixa cadena de la “Veritat”, procedent de la mateixa font de l’únic i mateix Déu.
Dins dels ensenyaments bahá’í, trobem que cadascun dels sistemes religiosos fou fundat per un Profeta o Missatger de Déu, que vingué a portar els ensenyaments i les lleis apropiades a les necessitats de la seva època i adaptades a la capacitat de les persones que els rebien. A cada fundador d’una religió se li va confiar un ensenyament, i se li va encarregar que actués de la manera que més convingués a les necessitats de l’època en què va aparèixer. El propòsit de qualsevol religió ha estat doble: 1. alliberar els éssers humans de l’obscuritat i la ignorància, i guiar-los a la llum de l’autèntica comprensió. 2. assegurar la pau i tranquil·litat de la humanitat i procurar els mitjans pels quals aquestes podran establir-se.
Totes les grans religions sorgiren en èpoques diferents per guiar la humanitat cap al camí de la veritat. Els seus ensenyaments, que són revelacions progressives de l’única Veritat, hi estan completament d’acord. Són els éssers humans els que han fet divisions i han produït baralles, per mala voluntat i falta de comprensió. Són les pràctiques exteriors de les religions les que porten enemistats i discussions. “Arribarà el dia en què totes les religions de la terra s’uniran perquè, en principi, són una sola religió. No hi ha necessitat de divisió, ja que únicament les formes externes les separen”.
La vertadera religió consisteix en els ensenyaments dels seus fundadors i no en les invencions dels éssers humans. Quan els éssers humans segueixen la realitat revelada pels Fundadors de les Grans Religions edifiquen civilitzacions i prosperen.
A causa del prejudici regnant en cada època, els seguidors de les religions que apareixen al llarg de la història són perseguits, incompresos, exiliats, torturats i empresonats per les seves creences i aquesta mateixa dinàmica es va aplicar al fundador de la Fe bahá’í, Bahà’u’llàh el segle XIX. I encara en aquests moments de la història, bahá’í d’alguns països segueixen patint persecució religiosa. Però aquest tipus de pressió mai no podrà dissuadir les fortes conviccions espirituals internes que molts bahá’í viuen al món.
Pels seus ensenyaments progressistes Bahá’u’lláh i tota la seva família van estar obligats a abandonar Pèrsia ordenat pel seu govern i el seu clergat, successivament a Bagdad el 1852; a Istanbul el 1863; després a Adrianòpolis, el 1867; i finalment a la ciutat-presó d’Akka a Palestina (actualment Israel). Va passar quaranta anys com a presoner. No va cometre cap delicte, però va patir enormement per ensenyar una nova fe amb principis nous i progressistes, entre d’altres: la investigació independent de la veritat, la unitat de la humanitat, la unitat de totes les religions, la igualtat de drets i privilegis entre dones i homes, l’acord de ciència i religió, l’establiment d’una llengua auxiliar universal, un sistema global de govern que treballa per una pau mundial, etc.
Bahá’u’lláh va escriure: “Davant la meva vista, el més estimat de totes les coses és la justícia…”. I aquest dia que recordem la seva ascensió, per honrar els nous ensenyaments de la seva revelació, els bahá’í insten tota la humanitat a treballar i fer valdre els drets per a totes les persones que pateixen injustícia.