El passat ple va haver-hi un debat que va ser molt aclaridor i trist. Davant d’una proposta d’ERC, esmenada pel PSC, en què es demanava un procés participatiu per prioritzar les inversions en pàrquings a Terrassa, el Govern es va recolzar de nou en els partits més de dretes per tombar la iniciativa que volia donar a la ciutadania la capacitat de decidir.
Recorden allò de “volem decidir”? Doncs ara resulta que tant Junts com el partit de l’alcalde no volen que fem ús d’aquest dret democràtic.
El raonament senzill i demolidor: no volem traslladar a la població les decisions que podem prendre els regidors. Curiosament, un discurs contrari a l’esperit i lletra del reglament de participació ciutadana que justament reclama del poder un exercici de transparència i, com diu el seu preàmbul: un procés d’aprenentatge continu per millorar la qualitat de les decisions públiques. Per tant, el Govern de la ciutat està prostituint aquest reglament aprovat al ple municipal i ens “pispa” drets a la ciutadania. Aprofito per demanar a la regidora de l’àmbit que l’abandoni per no creure en ell.
En alguns articles ja he parlat de la fal·làcia de l’Ajuntament quan diu que creu en la participació ciutadana: no hi ha pressupostos participatius, moltes comissions sectorials no són convocades o els seus membres han dimitit, els consells de districte són òrgans exclusivament d’informació, però no territorialitzada i no s’accepten propostes veïnals que després són aprovades al ple per tal de no perdre una votació (punt negres viaris).
No, ho sento, aquest Govern no creu en la participació, ja que les seves pràctiques ho demostren, i si algú pensa que és una opinió subjectiva del que escriu, només hem de llegir les manifestacions constants de les associacions, que no deixen de ser els mecanismes de representació més propers a la ciutadania. Però hi insisteixo, com que pot semblar una opinió subjectiva meva, repto l’alcalde a organitzar un debat amb la FAVT i algunes associacions veïnals (federades o no), fins i tot, el convido a utilitzar la Televisió Municipal per tal que es trobi més... a casa. Un debat per contrastar el seu populisme que no és participació sinó clientelisme i fomenta la confrontació entre barris. Un debat per conèixer per quina raó des del Govern s’obstaculitza que la ciutadania pugui decidir la priorització d’unes obres que hipotecaren el pressupost municipal durant molts anys. Un debat per deixar en evidència que a Terrassa el Govern municipal només creu en la participació per legitimar les seves decisions, en cap cas per millorar-les.
Ballart ha demostrat ser un camaleó, malauradament, la marxa d’ERC del Govern li ha deixat només amb Junts i, per naturalesa, s’ha mimetitzat amb aquest partit i ha perdut aquell punt que podia tenir de socialista per ser tant o més liberal que Junts. I és que Ballart, ja ho saben al PSC, representava el sector més conservador.
Ara té l’oportunitat de demostrar la seva experiència, recordem que és el regidor que fa més anys que viu d’això. Pot debatre amb les associacions que treballen als barris, que coneixen les necessitats i les urgències de les famílies. Només ha de convocar aquest debat i no deixar, a darrera hora, la cadira a una regidora o als tinents d’alcalde. Com deia l’oposició, no serà el moment de fer una “ballartada”, que és això, amagar-se de la seva responsabilitat i no presentar-se.
Argumentar que un procés participatiu fomenta la confrontació és negar als veïns i veïnes la capacitat de tenir criteri davant una informació que no ha arribat al territori. Seguint aquesta idea, mai es podria fer cap procés que impliqui prendre decisions, no hi haurà mai pressupostos participatius, no es podrà escollir el síndic de greuges, etc. Davant d’un procés com el que s’ha demanat, no es pot assegurar quina proposta guanyarà, però sí que podrem dir que Terrassa haurà decidit. I en cas que el govern tingui por que guanyi una proposta diferent de la seva, a més de fer un reconeixement implícit a la debilitat de la proposta, demostra desconfiança en la voluntat de Terrassa expressada a les urnes.
Torno a convidar l’alcalde a convocar aquest debat amb el moviment associatiu de la ciutat. L’acceptarà?