Es diu que tota pedra fa paret. És una manera de dir que ni que l’acció sigui modesta, tot suma si va en la bona direcció. És el que m’ha fet pensar la campanya “Cuidem Terrassa”, que parteix d’una bona base: estimar Terrassa també és fer-se’n responsable.
Els propòsits de la campanya “Cuidem Terrassa” són indiscutibles: fomentar el civisme a l’espai públic; que la ciutat sigui de tothom feta amb petits gestos, i implicar els ciutadans, especialment els infants i les escoles en el respecte per fer una ciutat més cívica i compromesa. I no cal dir que espero que tingui conseqüències positives en el nostre dia a dia. Darrerament, ja hem vist que la campanya arribava a la primera escola, i que la policia municipal actuava fent respectar semàfors als entorns de l’Estació del Nord.
Com que no he trobat informació exhaustiva de la campanya -que crec que hauria d’estar a l’abast de tothom-, no sé amb quin pressupost compta, quina durada tindrà i, el que seria més interessant, si contempla algun indicador per mesurar-ne els resultats. Ja sé que n’hi ha, de resultats, que són a llarg termini, com els de tipus educatiu en edats tendres. Però n’hi ha d’altres que s’haurien de poder mesurar. Si, posem per cas, el 2024 hi va haver 115 atropellaments registrats i el 2025 van ser 127, estaria bé que el 2026, després de la campanya, estiguessin per sota de cent. El mateix s’hauria de fer en relació amb la neteja: mesurar quantes tones de mobles s’han deixat al voltant dels contenidors i comprovar si s’han reduït de manera significativa.
Des del meu punt de vista, potser el més discutible de la campanya, que no sé ni qui ni des d’on s’ha pensat, estudiat i dissenyat, és la seva ambició excessiva. Vol tocar-ho tot, des de l’escola, passant per la neteja, el comportament viari, la responsabilitat cívica i l’estima a la ciutat. I a més, sembla que va dirigida de manera indiscriminada a tothom. I crec que aquesta dispersió l’afebleix. Té una conseqüència indirecta que mostrar que el govern municipal se’n preocupa. I és cert que el preocupa l’incivisme. Però els comportaments incívics no són generalitzats, i caldria afinar més per saber a qui cal dirigir la campanya, saber les raons de l’incivisme i mirar d’apuntar bé en el tipus d’acció que cal emprendre per tal que sigui eficaç. Una acció que sempre ha de tenir una cara pedagògica, però també exemplaritzant i que no renunciï a la seva dimensió punitiva. Vull dir, que siguin campanyes sense ingenuïtats.
L’apel·lació al civisme quotidià que proposa la campanya Cuidem Terrassa no hauria de ser només amb eslògans carregats de bona intenció. I la comunicació d’incidències a través de l’aplicació del mòbil, molt detallada -massa?-, no sé fins a quin punt serà coneguda i utilitzada. Aquesta seria una altra manera de mesurar-ne l’eficàcia. Ara bé, comunicar incidències, que és una manera de responsabilitzar el ciutadà, pot ser útil per denunciar punts de brutícia fixos, però no tant per detectar incidències de passavolants o que correspondrien de ser revisades per un equip expert del propi Ajuntament.
El problema és que si bé els incívics són pocs, però vistosos, la resta de ciutadans, la majoria, han deixat de sentir-se compromesos en la correcció dels primers. Veiem comportaments absolutament inadequats davant dels nostres nassos i mirem cap a una altra banda per estalviar-nos la previsible reacció poc o molt violenta de l’infractor que se sent fort i sap que no comptarem amb la solidaritat de ningú més.
Crec que ho he explicat altres vegades: la campanya més eficaç que recordo en contra de fumar en llocs públics va ser aquella del “No em fumis”, del conseller Laporte, que no alliçonava al fumador sinó que es dirigia al qui era “fumat” i en buscava la reacció. No s’hauria de fer una cosa semblant en qüestió de civisme? Un “No m’embrutis el carrer”, o un “No m’atropellis amb el teu patinet”, posant l’accent en la reacció cívica de la majoria, no funcionaria millor i posaria les piles als cívics per reprovar els incívics?