Malauradament, haig de tornar a recordar el principi bàsic de la medecina “Primum non nocere” (“primer de tot, no fer mal”). On ha quedat aquest principi ètic bàsic de la medicina actualment?
Ja és la segona vegada que ho plantejo en un article i em grinyolen les neurones: no, ni hem après res, ni tenim el sentit comú a lloc, tot i que tinc un amic que diu que el sentit comú no serveix de res si no es té el cap ben moblat, o potser hi ha tants mobles que ni ens podem orientar!
En el “primum non nocere” també s’ha d’incloure la salut mental, i no va gaire bé, per la ja prou tocada salut mental durant la pandèmia, tornar a començar a tenir repetidament tanta gent parlant sense coordinació i, debades, sense gaire claredat. Fins i tot amb foscor, no hauria de ser normal que tanta gent i de manera descoordinada surti a dir la seva de nou davant el cas de l’hantavirus. Ja no recorden quant de mal van fer tantes veus opinant, portant-se la contrària sovint, donant dades massa sovint incorrectes, recomanant i rectificant poques hores després, fins i tot es va haver de demanar als mitjans de comunicació que deixessin d’emetre imatges de vacunacions perquè tanta punxada angoixava a la gent del carrer..., i ara sant tornem-hi! “És la preocupació per les coses, més que cap altra cosa, allò que evita que les persones visquin noblement i lliurement”, Bertrand Russell.
Les persones tenim el dret de viure amb normalitat sense la constant preocupació sobre el nostre cap com una guillotina sempre a punt per tallar-lo! És per això que calen poques veus i ben qualificades que informin d’allò que realment sigui important per a la salut de la població. Sense tanta repetició ni de paraules ni d’imatges i el que encara no s’ha fet, que és donar pau, tranquil·litat i eines com pot ser educació sanitària perquè les persones no tornin a sentir-se indefenses davant una situació que, com ja fa temps que passa, sembla que se’ls escapa de les mans, que no hi ha prou protocols, etc., etc. De protocols sense escriure n’hi ha hagut sempre quan has treballat a sanitat, als anys setanta treballava a un hospital d’infecciosos, com ja he comentat altres vegades, on evidentment en aquella època no teníem “epis” ni tan sols guants (els guants van començar a utilitzar-se als hospitals sobre l’any 1976, i no a tots), teníem mascaretes de cotó, realment les millors, ja que no porten derivats del petroli, i amb una higiene estricta, tal com ha de ser, no agafàvem res de res, perdonin si em repeteixo, però ni jo ni cap persona de les que hi treballàvem ens vam contagiar de res.
Llegia al diari “Ara” del 6 de maig, l’article del Dr. Manel Cervantes: “Hantavirus: no fer el ridícul”, en què explica molt bé el, diguem-ho clar i català, “merder” en què ens han ficat amb els intents de desmantellar els programes de salut, ja l’han deixat ben afeblida, i com que no paren de xerrar per confondre... Explica molt bé la diferencia entre la covid-19 i l’hantavirus, la primera desconeguda, la segona coneguda i estudiada, i diu textualment: “No tenim antiviral efectiu ni vacuna, però hem avançat molt. Podem salvar moltes vides. Tots els metges que han tractat aquests pacients fan molt èmfasi en la importància del diagnòstic ràpid, de tenir un alt índex de sospita, per millorar el pronòstic”. Més endavant, parlant sobre el control de la malaltia i el seguiment dels contactes, diu sobre els contactes textualment: “Aquí no cal ser tan taxatiu: es poden fer aïllaments correctes en hospitals, hotels, domicilis..., i poden durar de 2 a 6 setmanes”, doncs sí senyor, tan sols jo hi afegiria en els punts suspensius que ell va deixar després de domicilis, vaixells, sí, el vaixell on estaven aquests contactes seria la primera opció per fer la quarantena, ja que segons asseguren les autoritats no hi ha rates, i sabent que els rosegadors portadors d’aquest virus, anomenats “Coligargo patagónico”, viuen en entorns rurals, com boscos andins, camps i granges, no es troba en zones portuàries o properes a la costa i no té capacitat per desplaçar-se nedant, quin millor lloc on fer la quarantena? Tan sols s’haurien de treure la gent malalta o simptomàtica, el vaixell té habitacions grans i es poden ventilar bé, i no comportaria cap perill per a ningú si és que realment en té, tan sols es contagia de persona a persona, aquesta soca, en un contacte molt íntim, els sanitaris podrien atendre’ls i fer les PCR sense cap problema, en el cas d’un positiu, evacuar-lo per prevenció. I, sobretot, mantenir la calma i serenitat de la població. Per cert, la calor i la llum del sol inactiven l’hantavirus en qüestió de poques hores.
Ah, i fer educació sanitària, sí, és això que sempre deixem per a demà. Aquí no tenim rosegadors portadors d’hantavirus, però sí que porten virus i merdes variades, encara no he sentit cap dels que han sortit a parlar de l’hantavirus que alertés del fet que a pesar de no tenir un virus tan agressiu, els nostres rosegadors també pixen i caguen per tot arreu, i que sobretot les llaunes de begudes, però totes les llaunes i ampolles en general poden ser portadores dels seus excrements, que per salut i higiene general hauríem de rentar abans d’obrir i a ser possible no beure’n directament, sinó abocar el líquid a un got. Fa uns anys, amb un enginyer en vàrem parlar i se’ns va acudir el disseny d’una expenedora de llaunes amb rentatge en el moment d’expendre la llauna, va començar a fer el disseny, però se’l va endur un infart sobtat. Des d’aquí rellanço la idea, a veure si algú s’hi anima! De totes maneres, aprenem a prevenir de manera normal com és la higiene, un “protocol” que no hauríem d’oblidar mai.
I recordin, “primer de tot, no fer mal”, la salut és la biològica, però també la psicològica, emocional i social, prou ja de jugar amb les emocions de les persones!