Cabells contra el càncer infantil: “Sense investigació, jo no seria aquí”

Terrassa no ha fallat, una vegada més, a la seva cita amb la solidaritat. Les tisores, les maquinetes i els cabells han tornat a ser protagonistes al raval de Montserrat aquesta tarda, en una nova Rapada Solidària sota el lema “Posa’t al seu cap”, organitzada per Policias x Valientes, una jornada que destina la recaptació a la investigació del càncer infantil.

Durant tota la tarda, 22 professionals de la perruqueria han anat atenent les persones que s’han acostat disposades a fer un donatiu a canvi d’un canvi de look, des de rapades clàssiques fins a talls més elaborats. De tant en tant, fins i tot, els aplaudiments han interromput la feina per reconèixer aquelles persones que han arribat amb una llarga cabellera i han decidit retallar-se la cua.

“Si no fos per la investigació, jo no seria aquí”, ha afirmat Emma Lebon, pacient de 46 anys de càncer de mama metastàtic, que ha rebut 207 sessions de quimioteràpia des del 2013. “La diferència amb el meu cas és que està dotat amb fons per a la investigació; el càncer infantil té una dotació insuficient, pràcticament nul·la”, ha comentat Lebon sobre la importància de sumar en una jornada com aquesta.

Una malaltia minoritària?

Anualment es registren prop de 1.500 casos de càncer infantojuvenil a l’Estat. Com que la taxa d’incidència és d’aproximadament 150 casos per milió d’infants, entra en la definició mèdica i administrativa de malaltia rara o minoritària, fet pel qual els fons destinats a la seva recerca són significativament inferiors als que rep la investigació del càncer en adults.

“Jo he pogut perdre parts de la meva vida adulta, però he viscut. Un nen no viu com hauria de viure, no gaudeix, no va al parc... Els altres nens el poden mirar diferent”, ha reflexionat Lebon. La pacient ha explicat que la investigació ha estat clau perquè el seu càncer, diagnosticat el 2013, s’hagi pogut cronificar. “Tot el que se m’està donant des del 2013 fins ara ha estat investigació”, ha remarcat.

La jornada també ha tingut un significat especialment profund per a la família de l’Àlex Cano, un jove de Terrassa que ha mort l’any passat després de cinc anys convivint amb un sarcoma d’Ewing. “Manca molta inversió. Si no fos per les donacions de dies com el d’avui, no hi hauria pràcticament investigació, i això que no n’hi ha prou encara”, ha reflexionat Cristina García, mare del jove.

“L’enyorem molt. A la vegada, ens sentim recolzats, sempre ho fem. Jornades així són una bona empenta perquè les investigadores facin bona la feina”, ha explicat García, que ha recordat que l’Àlex era un habitual en aquestes iniciatives de la mà de Policias x Valientes: “Ell ho donava tot per aquestes iniciatives, perquè tot va per la investigació”. Així, l’Àlex també s’ha convertit en un referent per a la família en la divulgació de la seva malaltia i de la necessitat de continuar desenvolupant recerca en casos com el seu.

Qui tampoc ha fallat a la cita ha estat en Marc, germà petit de l’Àlex. “Ell sempre és el primer a sumar. Va lluitar durant cinc anys amb el seu germà, des de ben petit, i ho continua fent”, ha exposat la seva mare. En Marc té 10 anys i ha viscut de prop la malaltia del seu germà, que ha mort fa un any.

Al llarg de la tarda, la solidaritat s’ha anat traduint en cabells que han caigut a terra i en donatius que es convertiran en recursos per a la investigació a l’Hospital Sant Joan de Déu i a l’Hospital Vall d’Hebron. Per a Emma, jornades com aquesta tenen un valor que va més enllà dels diners recaptats: “Es viu il·lusió allà on mires. Es viu esperança”. I ho ha resumit amb una idea que, per a ella, explica bona part del sentit de la jornada: “El poble salva el poble, i ho veiem aquí reflectit”.

Cristina García també ho ha plasmat fent èmfasi en “les cares dels voluntaris, les cares de la gent que es talla els cabells... Tots brillen”. La mare de l’Àlex ha conclòs la jornada amb un missatge d’agraïment: “Ens sentim molt acollits, molt estimats”.