Qüestió d’hores. Aquest ha estat el temps que ha necessitat “La bola negra” per convertir-se en un autèntic cataclisme cultural i emocional. Dirigit per Javier Ambrossi i Javier Calvo (Los Javis), el llargmetratge és un drama d’un alt voltatge poètic que explora les vides entrellaçades de tres homes homosexuals en tres èpoques ben diferents: 1932, 1937 i 2017. A través d’aquests tres relats creuats, la trama aborda qüestions universals com la vivència de la sexualitat, el desig prohibit, el dolor de la repressió i l’herència de la memòria.
El guió parteix d’una premissa fascinant: la recuperació de l’obra homònima i inacabada de Federico García Lorca —de la qual el poeta granadí va poder redactar únicament quatre pàgines abans de ser afusellat l’agost de 1936—, entrellaçada amb la peça teatral “La piedra oscura”, d’Alberto Conejero. El títol de l’obra remet a un mètode real d’admissió en les societats privades i casinos de finals del segle XIX i principis del XX, on els socis votaven en secret l’ingrés d’un candidat: la bola blanca significava l’acceptació i la negra, el rebuig absolut. Més enllà del sistema d’elecció, el concepte té una càrrega simbòlica profunda. Lorca volia parlar per primera vegada de l’homofòbia en una peça dramàtica que somiava realista i, per damunt de tot, capaç de connectar amb el gran públic. Aquesta voluntat de popularitat lorquiana ha estat recollida amb ambició pels Javis: el missatge del poeta ha acabat arribant a les masses 90 anys més tard.
Però si Lorca només va tenir temps d’escriure quatre pàgines de “La bola negra” abans de ser assassinat, com és possible que n’hàgim pogut conèixer l’argument, les intencions i el significat del títol? La resposta ens porta directament a una figura clau en la vida del dramaturg i a una connexió insospitada amb la ciutat de Terrassa: el seu confident i director d’escena, Cipriano Rivas Cherif, qui havia rebut una carta de Lorca parlant-li de l'obra.
La trobada a Terrassa
Aquesta petita, però qui sap si significativa coincidència es remunta l’octubre de 1935, quan Federico García Lorca va visitar Terrassa en dues ocasions consecutives. La primera va tenir lloc l’1 d’octubre, fruit de la seva gran amistat amb el pintor terrassenc Josep Rigol i Fornaguera, a qui havia conegut una dècada abans a Madrid. Rigol i Francesc Sabater l’anaren a buscar a Barcelona i, juntament amb Salvador Vallés i Joan Morral, li mostraren la ciutat. Van recórrer el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere —on Lorca quedà admirat davant el retaule de Jaume Huguet—, el taller de Rigol i una fàbrica de mitges de seda. La jornada va concloure amb la promesa que el poeta tornaria per inaugurar les tertúlies literàries d’Amics de les Arts.
L’esperada reaparició del poeta es va produir el 17 d’octubre de 1935, coincidint amb l’estrena a Terrassa de l’obra teatral “Yerma”. Aquella nit, un Teatre Alegria, llavors al carrer de la Rasa, ple de bat a bat —amb prop de dos mil espectadors— va acollir la representació protagonitzada per l’actriu Margarida Xirgu i dirigida magistralment per, ves per on, Cipriano Rivas Cherif. En acabar la funció, Lorca, Xirgu i el mateix Rivas Cherif es van dirigir a la seu d’Amics de les Arts per participar en una tertúlia nocturna i visitar l’exposició dedicada al difunt terrassenc, Josep Soler i Diffent. Una trobada històrica de la qual avui en queda constància física gràcies a la placa instal·lada el 2023 a la façana de l’Alegria.
Rivas Cherif no era un simple col·laborador ocasional, sinó una figura cabdal en la trajectòria de Lorca. La seva aliança s’havia iniciat el 1921 i s’havia forjat en l’avantguarda teatral, havent patit junts la censura quan la policia de Primo de Rivera va prohibir l’estrena d’“Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín” el 1929. Rivas Cherif va esdevenir un dels pocs confidents íntims als quals Lorca confiava els seus projectes més personalíssims. Aquesta estreta complicitat és la principal raó per la qual avui coneixem l’existència de “La bola negra”.
I aquí sorgeix la gran pregunta: és possible que en aquelles hores compartides a Terrassa Lorca ja comentés amb Rivas Cherif la idea d’aquesta obra? Va ser la ciutat testimoni de la gènesi del projecte nou dècades abans que arribés als cinemes? La resposta més coherent seria que no. L’obra va començar a ser redactada a la primavera de 1936, mesos després, i la mateixa informació històrica apunta que la confessió del projecte es va produir principalment per correspondència. A més, la trobada terrassenca va ser només una més dins la gira catalana de “Yerma”. Ara bé, descartar-ho del tot seria agosarat.
El que sí que és indiscutible és que el vincle de Cipriano Rivas Cherif amb la comarca anava més enllà del teatre. La seva germana, Dolores (Lola) Rivas Cherif, estava casada amb Manuel Azaña, president de la Segona República. Quan el govern es va traslladar a Catalunya durant la Guerra Civil, Azaña i Lola es van instal·lar a la Torre Salvans —a Matadepera, a pocs metres del terme de Terrassa— entre finals de 1937 i principis de 1939, fent que, segurament, el dramaturg fos un visitant habitual d’aquesta zona de la comarca per raons familiars i polítiques.
Més enllà d’aquestes petjades del passat, el present mana. “La bola negra” ha omplert les sales de bat a bat i ha monopolitzat les converses del cap de setmana arreu del país. Una febre col·lectiva que no acaba aquí: l’èxit aclaparador a la taquilla i la seva cursa cap als Oscar amaguen, aquest cop sí, un vincle directe, tangible i d’absolut talent amb la Terrassa d’avui.
