Parlar de salut mental és parlar de persones que pateixen, que lluiten cada dia per tirar endavant i que sovint ho fan enmig de situacions de pobresa, precarietat i vulnerabilitat social. Des de l’Associació Coordinadora d’Ajuda Unida, ACAU, entitat fundada l’any 1997, aquesta realitat forma part del nostre dia a dia.
Cada any atenem prop de 4.000 persones a Catalunya, 3.000 a Terrassa i un miler més a través dels nostres projectes de cooperació a Burkina Faso (Àfrica Subsahariana). Durant gairebé tres dècades, hem treballat per donar resposta a necessitats bàsiques, a facilitar processos d’inserció sociolaboral, a promoure la formació i a oferir recursos residencials a persones i famílies en situació de vulnerabilitat social. Aquesta experiència ens ha permès constatar una realitat que cada vegada és més evident: darrere de moltes situacions d’exclusió social hi ha també un important patiment emocional.
Les dades ens indiquen que gairebé el 25% de la població catalana es troba en risc de pobresa o exclusió social. Al mateix temps, els problemes relacionats amb la salut mental i el malestar emocional afecten una part cada vegada més important de la població. Tanmateix, darrere de les xifres hi ha històries concretes. Hi ha mares que afronten soles la criança dels seus fills sense una xarxa de suport. Hi ha persones que fa anys que busquen una oportunitat laboral sense èxit. Hi ha persones laboralment actives, però amb ingressos insuficients per fer front a despeses com lloguer d’habitatge, alimentació, subministraments… Hi ha persones migrades que han hagut de deixar enrere la família, la cultura i els referents. Hi ha persones grans amb pensions baixes, que viuen la soledat de manera silenciosa…
Quan una persona no sap si podrà pagar el lloguer, si podrà omplir la nevera o si podrà garantir un futur digne als seus fills, l’angoixa es converteix en una companya permanent. L’estrès sostingut, la incertesa i la manca d’expectatives tenen conseqüències directes sobre la salut mental. Per això, a la nostra entitat hem incorporat recentment un programa transversal d’atenció a la salut mental destinat a les persones que participen en els diferents serveis i programes que desenvolupem. L’objectiu és oferir un espai d’acompanyament i suport emocional que complementi la resta d’intervencions socials. Entenem que la inserció laboral, la formació, l’accés a l’habitatge o la cobertura de necessitats bàsiques són imprescindibles, però també ho és cuidar l’estat emocional de les persones.
Aquesta mirada transversal neix de l’experiència. Sovint observem que els processos d’inclusió social no depenen únicament de factors econòmics. La confiança en un mateix, la capacitat d’afrontar les dificultats, la gestió emocional o la recuperació de l’autoestima són aspectes determinants per avançar cap a una vida autònoma i plena. Malauradament, continuem detectant una manca important de recursos públics especialitzats en salut mental per a les persones en situació de vulnerabilitat. Les llistes d’espera, la saturació dels serveis i les dificultats d’accés fan que moltes persones no rebin l’atenció que necessiten en el moment adequat. Aquesta situació és especialment preocupant entre els col·lectius en risc d’exclusió social, que sovint acumulen múltiples factors de vulnerabilitat.
La salut mental no pot ser considerada un aspecte secundari dins de les polítiques socials i de salut. És un element essencial per a la inclusió, la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. Invertir en salut mental és prevenir situacions de pobresa, millorar la qualitat de vida de les persones i enfortir les comunitats.
Des de l’Associació Coordinadora d’Ajuda Unida, ACAU, fem una crida a les administracions públiques perquè reforcin els recursos destinats a la salut mental comunitària i garanteixin una atenció accessible, continuada i de qualitat per a totes les persones, especialment per a aquelles que es troben en situació de més vulnerabilitat.
La salut mental és un dret. I una societat justa és aquella que acompanya les persones no només en les seves necessitats materials, sinó també en el seu benestar emocional. Només així podrem construir una comunitat més inclusiva, més humana i amb més oportunitats per a tothom.