La Llei 15/1997, aprovada el 25 d’abril amb el suport de la majoria parlamentària, va permetre introduir fórmules de gestió privada al Sistema Nacional de Salut, obrint la porta a la seva progressiva privatització. L’únic grup que hi va votar en contra va ser Izquierda Unida.
Tot i vendre-la com una eina “moderna i eficient”, aquella llei va ser el punt d’inflexió que va transformar la salut —un dret universal— en un negoci. Va obrir el camí al desviament massiu de recursos públics cap al capital privat i va sotmetre el sistema sanitari als interessos empresarials, debilitant-lo i posant el benefici per davant de la vida de la gent.
La 15/97 va blindar la gestió privada dins de centres públics —com Mútua de Terrassa— i va obrir la via a concessions i externalitzacions que han anat desmantellant la sanitat pública. És l’origen d’un model que ha buidat recursos, ha precarietat el personal i ha provocat llistes d’espera interminables i el tancament de serveis.
La 15/97 no va ser un error, sinó una aposta política conscient per mercantilitzar la salut i convertir els pacients en clients. Tres dècades després, encara paguem les conseqüències d’aquella renúncia al dret a una sanitat 100% pública, universal i de qualitat.
Al Vallès Occidental la població ha crescut més d’un 40% —de 620.030 habitants el 1997 a 972.108 avui— però els hospitals són exactament els mateixos: Parc Taulí, Hospital de Terrassa i Mútua de Terrassa. Més gent, mateixos recursos. Un col·lapse anunciat fruit d’anys de desinversió i d’un model que prioritza concerts i gestió privada en lloc de reforçar la sanitat pública.
A la comarca, malgrat l’increment de població, no s’ha construït cap hospital comarcal públic nou, ni per a Cerdanyola, Ripollet, Montcada, Barberà, Badia, Rubí, Sant Cugat o Castellbisbal.
Els dos projectes anunciats —l’Hospital Ernest Lluch i l’Hospital Vicenç Ferrer— acumulen més de 20 anys de paràlisi. I quan se’n parla, sovint es rebaixa l’ambició: es promet un “centre d’alta resolució” o un equipament obert només de 8 a les 20 hores. Això no és el que la ciutadania reclama. Això no és un hospital públic de referència. Això no garanteix el dret a la salut.
A Rubí i al Vallès Occidental tornem a aixecar-nos per exigir una sanitat 100% pública. Ens hi va la vida: la de tothom. No acceptem que la salut sigui un negoci. La salut es defensa i es reconstrueix amb la força col·lectiva i la mobilització als carrers.
La convocatòria és avui, a les 18.30 hores, a la Biblioteca Mestre Martí Tauler. La Coordinadora d’Entitats per la Sanitat Pública de Rubí convoca una conferència amb experts del moviment sanitari.
S’hi exposaran dades, s’obrirà el debat i es recolliran les opinions de totes les persones disposades a lluitar per una sanitat 100% pública i de qualitat.
Com a ciutadania que defensa una sanitat 100% pública i de gestió íntegrament pública, fem una crida clara i contundent: cal ser-hi. Aquest acte és només el preludi de la gran mobilització que omplirà els carrers de la nostra ciutat al febrer. La salut és nostra i la recuperarem amb la força col·lectiva. Hi ets convocat.