He suggerit en diverses ocasions que els diaris -aquest també- haurien de tenir una secció fixa en què es recollissin les dates de les promeses polítiques i dels pronòstics d’economistes, sociòlegs i tota mena de científics. I al costat, el temps de retard a complir-se. Mai no he convençut ningú.
I, tanmateix, segueixo pensant que seria un instrument polític i social molt útil i de primer ordre. Es podria mesurar el grau de fiabilitat tant dels gestors polítics -aquests, en general, prometent el Cel-, com dels experts en profecies socials -aquests, habitualment, anunciant l’apocalipsi final. I és que, com també he explicat ara i adés, els pronòstics de futur, més que no pas voler anunciar què vindrà i quan, solen ser la pastanaga que ens fa seguir estirant el carro de la paciència i ens fa ser dòcils als imperatius que, se suposa, podrien endarrerir uns mesos la gran catàstrofe final causada pels nostres pecats ambientals i capitalistes.
Que ningú no pensi que aquesta reflexió és extemporània, sinó que té una raó ben precisa i de rabiosa actualitat. I és que aquest dimecres es va reunir la Comissió bilateral Ajuntament-Generalitat per posar data als projectes pendents que depenen del govern nacional. I el calendari és d’allò més engrescador. La comissaria de Mossos i Policia Municipal que ha d’anar als antics jutjats de la Rambla -17 anys buits i amb projectes diversos perduts pel camí- començarà les obres a mitjan 2028, d’aquí a dos anys i mig, i estarà operativa abans del 2030. Apunteu-ho. En Salut, enguany s’iniciarà la redacció dels projectes tècnics del nou CUAP Nord, l’ampliació del CAP Sud, l’ampliació del CAP Rambla i el CAP i CUAP a la plaça dels Països Catalans. S’hi posaran “en principi”, ara -quants anys feia que estaven previstos?-, mentre cada any arriben 5.000 terrassencs més. Probablement, a la propera reunió d’aquí a un any ja podran aventurar terminis aproximats de finalització. Potser cap al 2029, diuen.
Cal posar límits a la idea que les coses podrien anar millor amb un lideratge més fort
Les bones notícies no s’acaben aquí. Encara que sense dates, sembla que es podrien construir 600 pisos públics. El condicional “podrien” espanta una mica, atès que el llenguatge propi de la política és l’afirmació rotunda... Afegiu-hi l’acord verbal per fer el ramal de Les Aymerigues a la B-40, que si bé no té data, sí que hi ha molta “sensibilitat” de part del Govern nacional, perquè per part de Jordi Ballart, el que hi ha -també sense data- és tota la convicció. En educació es va desencallar -de quan era el projecte?- l’institut escola Sala i Badrinas i també la inversió que està en espera al Parc Audiovisual. I a la reunió es va aconseguir el “suport explícit” del conseller Dalmau a la reurbanització de Bellots II -tampoc no fa anys que se’n parla!- i Palau Sud Can Guitard. Ah! I em deixo la creació del grup de treball per veure com s’intervé en tres equipaments esportius obsolets que són propietat de la Generalitat. També sense data... ni per reunir la dita taula.
Estic segur que el lector atent haurà notat un cert escepticisme en tot el meu relat. Primer, per raó d’una llarga experiència de dilacions en obra pública que, si se’m fes cas en la pàgina a la premsa del record de promeses fetes, es podria objectivar. I segon, perquè vistes les dates -quan n’hi ha-, entremig hi haurà eleccions i els compromisos verbals, els “en principi”, les sensibilitats, les conviccions, els avals o els suports explícits poden haver tingut poc èxit a les urnes.
No voldria que el meu escepticisme s’entengués en termes derrotistes. Entenc perfectament l’esforç del nostre govern municipal -estic segur que aquesta vegada sense que l’oposició digui ni piu- per mirar de convèncer el govern nacional de posar fil a l’agulla en tot el que depenem d’ell, que, d’altra banda, és quasi tot: salut, educació, esport, carreteres, indústria, habitatge... Tot al contrari: la meva intenció és assenyalar que cal posar límits a la idea que les coses podrien anar millor amb un lideratge més fort, sigui de l’alcalde Ballart, sigui del president Illa.
Això sí, les bones notícies ens han arribat la setmana de la nova pluja de milions que ens cauran de Madrid -naturalment recaptats amb escreix a Catalunya- i que ho han de desencallar tot i més. Això sí, si la Cecot no em desmenteix, també arribaran a data incerta.