L’exercici de la política, especialment en l’àmbit municipal, exigeix en determinats moments la màxima expressió de responsabilitat institucional i de sentit de ciutat, fins i tot per sobre de l’interès partidista.
Aquesta va ser la nostra màxima al passat ple municipal extraordinari de Terrassa, en què el PSC va optar per l’abstenció, i va facilitar així l’aprovació tant de les ordenances fiscals com del pressupost municipal per al 2026.
Aquesta no és una decisió trivial, sinó un vot de ciutat que anteposa la governabilitat per sobre de qualsevol altre interès. Creiem fermament que la ciutat no es pot permetre el luxe de quedar paralitzada i, per això, hem garantit que el govern disposi dels recursos necessaris per finançar els serveis públics i impulsar els projectes essencials. Aquest gest és el resultat d’una avaluació rigorosa i d’una negociació exigent.
La nostra visió progressista defensa els impostos com una eina crucial per a la transformació urbana, la reducció de les desigualtats i la millora de la qualitat de vida. Els tributs són la base del finançament dels serveis públics i han d’estar al servei de la ciutat i de la igualtat d’oportunitats. No obstant això, cal ser crítics amb les carències i la manca de coherència que presentava la proposta del govern.
L’augment general dels impostos al 2,5% és inconsistent, tenint en compte que l’IPC és similar a l’any anterior, quan es va optar per la congelació. També observem una regressió evident en la política d’incentius fiscals, ja que la quantificació de les bonificacions ha caigut de 4 milions d’euros el 2019 a 3 milions el 2026, una dada que evidencia una clara marxa enrere en la política d’ajuts. En aquest sentit, al proper ple municipal presentarem una proposta per bonificar l’ICIO, l’impost de construccions i obres, a aquelles que tenen com a objecte la retirada d’amiant, tal com ja ha fet Sabadell.
Per revertir aquesta tendència i fer les ordenances més justes i coherents, vam presentar esmenes fonamentals, com l’aplicació d’una tarifa de 0,27 €/m³ pel consum d’aigua de l’Ajuntament, ja que la proposta inicial de 14 cèntims/m³ no era sostenible ni cobria el cost real de Taigua, perjudicant l’empresa pública. Alhora, vam reclamar que no s’apliqués l’augment del 2,5% a la tarifa domèstica d’aigua, atès que els beneficis de la municipalització han de revertir en les famílies, no encarint la factura.
Revisar la tarifació social de les escoles bressol municipals, l’escola de música i l’escola d’art és un altre aspecte que ens preocupa i que hem posat a sobre de la taula per la nostra abstenció en la proposta del govern.
Pel que fa al pressupost municipal, la nostra visió d’oposició constructiva va aconseguir que tres de les nostres prioritats essencials es veiessin reflectides en la proposta final del govern, malgrat que la dotació no sigui suficient per resoldre la totalitat dels problemes. Aquestes prioritats inclouen un increment de 4,5 milions d’euros en el manteniment de l’espai públic respecte a la previsió inicial; l’augment dels fons per a la compra d’habitatge per tanteig i retracte fins als 800.000 euros i la posada en marxa dels projectes de dues noves promocions d’habitatge protegit, trencant 13 anys d’inactivitat municipal directa; i finalment, l’acord d’iniciar els treballs per a un nou aparcament a la Zona Esportiva, a la plaça de Can Roca, una demanda llargament reivindicada per l’associació de veïns i els clubs esportius de la zona. Les nostres propostes han estat, doncs, inqüestionablement constructives.
Però l’oposició no només proposa, també ha de fiscalitzar amb contundència. Per això considerem important posar de manifest que les prioritats del govern no s’alineen amb les necessitats reals de la ciutat o, almenys, no són les mateixes que quan el PSC governava aquesta ciutat. Les dades evidencien retallades dràstiques des del 2019 en àrees fonamentals del pressupost ordinari com Obra Pública (-41%), Clavegueram (-75%) i Medi Ambient (-49%).
En canvi, la despesa s’incrementa notablement en àrees menys essencials, com ara Comunicació (+63%), Festa Major (+37%) i Llums de Nadal (+352%). La despesa més gran del govern es concentra, tanmateix, en l’estructura política i directiva: el 2026, la despesa en personal eventual, directiu i polític serà de 3,3 milions d’euros, un 95% més que el 2019, fet que demostra un dimensionament excessiu i qüestionable de l’estructura política i directiva.
Aquesta preocupació s’estén a la deriva de les empreses municipals, amb Eco-Equip incrementant l’aparell burocràtic en lloc de posar més recursos al carrer, i la Funerària, que presenta un resultat positiu un 276% inferior al del 2019, la qual cosa fa que la decisió d’augmentar la seva aportació a l’Ajuntament sigui una temeritat que va clarament en contra de la mateixa empresa.
En definitiva, la política ha de ser sempre un exercici d’accions i de renúncies. En aquest debat pressupostari, la nostra acció ha estat la de plantejar propostes constructives, i la nostra renúncia és l’interès estrictament partidista. Amb la nostra abstenció, el PSC ha dit “sí” a Terrassa, perquè la millor política no és ni la nostra, ni la del govern; és aquella que serveix realment a la ciutat i dona una resposta efectiva a les seves necessitats. Els socialistes continuarem exercint la nostra tasca d’oposició responsable, fiscalitzant la gestió i proposant alternatives per garantir el millor futur per a Terrassa.