Sovint ens trenquem el cap pensant com ho podem fer per motivar i treure la millor versió dels nostres.
Bé sigui a l’empresa, a l’escola, al món de l’esport o a l’entorn familiar, tothom somia a aconseguir que la nostra gent s’esforci, que vagi sempre al màxim i que posin sempre els cinc sentits en tot allò que fan amb l’afany de ser cada dia millors. Un repte brutal o potser una utopia?
El problema potser és que sovint valorem si això s’ha assolit o no pel resultat final i això ho embruta tot. Penso que caldria posar més el focus en el procés, en el camí, en les maneres, en les intencions… El resultat final sovint no dependrà de nosaltres, ni dels nostres esforços ni de la nostra motivació o tenacitat. No, sovint el resultat no serà l’esperat perquè l’altre també juga, perquè els altres han fet més i millor o perquè simplement, arribo fins on arribo.
I no passa res. Vivim, però en una societat en què seguim creient que qui vol pot, i que amb esforç tot s’aconsegueix i això no és realment així i cal ser-ne conscients. Creem moltes decepcions i frustracions pel sol fet de centrar-ho tot en el resultat final i això és un error enorme.
Com sempre, del món de l’esport en podem treure molts aprenentatges i interessants reflexions. Aquesta setmana el Barça de Flick empatava al camp del Bruges… L’entrenador dels belgues titllava l’empat de resultat històric per als seus. En canvi, per als culers és evident que no serà un resultat històric, però quan oblides quin és el teu camí, quan t’oblides de posar els cinc sentits en cada moment i quan perds el focus, sovint et passen per sobre… Quants cops equips grans anticipen el resultat final en un exercici de vanitat i, com que no donen valor al procés/camí, arriba la inesperada derrota?
I no gaire lluny, el Vila-real perdia contra tot pronòstic davant el Pafos, un equip “desconegut”. Marcelino, entrenador groguet, al final del partit declarava que “no hem estat a l’altura”... Anticipar el resultat final o donar-lo per suposat ens farà jugar al 100%? Evidentment, no.
Ens cal mantenir la fam i el focus en el moment present. El que alguns experts anomenen WIN (“What’s Important Now?”). Què és important ara? Tenir la capacitat de centrar-me en l’ara i en l’aquí, aquesta és la clau de tot plegat…
En parlarem de nou!