Imaginem al costat de l’estació ferroviària de Terrassa Est i a tocar la futura de Can Llong a Sabadell.
Estan situades ambdues als límits dels dos nuclis urbans, on comencen els espais ja naturals de conreus, boscos i rieres, dues elevades torres a cadascuna de les dues ciutats, quatre gratacels, fent simetria, una a cada banda de la línia de ferrocarril i saludant-se entre elles, com a veïnes situades just tan sols tres quilòmetres més enllà.
Perfectament visibles, com avui des de Terrassa es veu la torre de l’Eix Macià a Sabadell, o des d’aquesta es percep l’Hospital de Terrassa situat a l’N-150 o edifici de la Mútua. Els projectes urbans han de ser també poètics i aquest podria ser-ho. A les dues torres de Sabadell les anomenaríem “Porta de Terrassa” i a les dues de Terrassa “Porta de Sabadell”. Una estació de ferrocarril és sempre un element potencial de centralitat. Ho és per si mateixa i encara ho pot ser més si es desenvolupa dosi urbana al seu entorn. Una certa potència d’edificació al peu d’ambdues estacions assoleix plena lògica i podrien ser d’habitatge o de serveis, o d’ambdues coses, però cal que ens creguem la centralitat de les estacions i el valor del paisatge que totes quatre configurarien plegades.
El paper regional que Sabadell i Terrassa, o de Terrassa i Sabadell, l’hem de jugar plegades ambdues ciutats, per sentit propi, fins i tot de supervivència. Aquesta finalitat mereix diverses accions i aquesta en podria ser una. I des de la Mola les llegiríem perfectament com un vincle i un lligam.