L’Estatut Marc s’aprova a Madrid i afecta tot l’Estat, però no és una norma llunyana.
És la llei que fixa les regles laborals de tots els professionals de la sanitat pública i, per tant, té un impacte directe en les condicions laborals al sistema sanitari català i en l’atenció que rebem els ciutadans de Barcelona.
Des de fa tres anys, els sindicats negociem amb el Ministeri de Sanitat un nou text que hauria de servir per millorar les condicions de treball d’infermeres, fisioterapeutes i de tot el personal del sistema. Millorar les seves condicions vol dir també millorar la qualitat de la sanitat pública.
Però el ministeri ha decidit tancar en fals les converses i aprovar la norma a correcuita sense abordar qüestions clau: jubilació anticipada i parcial, una nova classificació professional amb reconeixement retributiu o la jornada de 35 hores.
No es pot parlar de diàleg mentre s’ignoren aquestes demandes. Aprovar l’Estatut en aquestes condicions és condemnar prop d’un milió de professionals a quedar-se com estan o, fins i tot, a empitjorar. I això, inevitablement, repercutirà en la ciutadania.
Els sindicats hem dit clarament que “així no”. Ens hem mobilitzat als centres catalans i dimecres 1 d’octubre ho vam fer davant del ministeri. Volem un “Estatut per poder avançar” i no validarem un “Estatut per lamentar”.
Tot i que el Govern central ho aprovi, encara hi ha marge: el text haurà de passar pel Parlament i pot millorar-se. És el moment de la responsabilitat dels partits polítics i de la Conselleria de Salut, que és qui haurà d’aplicar a Catalunya el que finalment s’aprovi.
L’Estatut Marc ens afecta a tots. Cal aprovar la millor llei possible per garantir un sistema sanitari públic fort i just, a l’altura de la tasca que fan els seus professionals.