A la sessió del ple municipal que vam celebrar el passat 30 d’abril es va aprovar el Pla director de sistemes de videovigilància a Terrassa.
Un document que podem classificar com a catàleg o inventari, però que en cap cas podem afirmar que és un pla director. Està bé posar ordre al que ja tenim, però això no és el que la ciutadania demana. Necessitem definir objectius i dissenyar estratègies en matèria de seguretat pública, i també en videovigilància. Però això no ho veiem pas en el document que el Govern municipal va presentar en el darrer ple i que els grups polítics van aprovar, amb l’abstenció del PSC.
El que més s’assembla a un pla real del que es va aprovar és la part referent al pla d’acció 2024-2025, i ni tan sols això ho podem considerar així, atès que les actuacions a les quals es fa esment ja estaven en marxa abans de l’elaboració d’aquest Pla. Parlen de les 16 càmeres de seguretat a urbanitzacions i disseminats, però això ja fa més de 2 anys, el febrer del 2023, que les van anunciar, i encara avui dia no funcionen. També es fa esment de les 24 càmeres a polígons industrials, una actuació que també fa més de 2 anys que la van anunciar. De fet, l’Associació de Polígons les ha demanat en reiterades ocasions, des de la mort d’una persona en una cursa il·legal l’any 2022, però encara avui dia tampoc no funcionen.
El Pla fa referència a les càmeres de control de les zones de baixes emissions, a les àrees de vianants, els radars o els controls de semàfors, però tot això ja hi era. Això no és un pla d’acció. Parlen també de les càmeres unipersonals de la Policia Municipal, però el que no diuen és que es van implantar fa 2 anys i encara n’hi ha moltes que no funcionen. El document també proposa crear una xarxa de seguretat i pacificació a les zones d’oci, però no diu a quines sí i a quines no, els motius, el calendari o el pressupost. Només sabem que al carrer de la Rasa es va instal·lar una càmera el 2021, que ni tan sols s’hi fa referència en aquest Pla, però no en sabem res més.
I els nous projectes que el govern de la ciutat intenta dibuixar en aquest Pla tampoc els concreten, com les càmeres en drons de la Policia Municipal: no diuen quan, ni amb quin pressupost, ni amb quins objectius. En definitiva, un Pla que no és gens ambiciós i no defineix cap objectiu que es pugui mesurar amb actuacions concretes a curt, mitjà o llarg termini. I això és una mala notícia, perquè Terrassa sí que necessita definir una estratègia en l’àmbit dels sistemes de videovigilància. A continuació, posaré un exemple, real, de la gestió política de l’Ajuntament de Terrassa, que evidencia la necessitat d’un document com aquest.
Tercer trimestre de l’any 2020. Any de la pandèmia. En un context de situació greu de brutícia generalitzada a tota la ciutat, l’alcalde Ballart anuncia la voluntat de l’Ajuntament de lluitar contra la gent incívica i la decisió d’instal·lar càmeres de seguretat per controlar els abocaments il·legals de, principalment, residus voluminosos, a les bateries dels contenidors, una pràctica que generava molta sensació de brutícia. L’Ajuntament va elaborar un mapa de les 10 bateries qualificades de “punts negres” i es van gastar 15.000 euros en el subministrament i la instal·lació de 10 càmeres. Anys després, quan toca fer balanç, la conclusió és terrible: les càmeres no han servit per interposar ni una sola sanció. No han servit de res. Ni eren aptes tècnicament ni complien els requisits legals. 15.000 euros a la brossa, mai millor dit, per les presses i les ganes de generar titulars del Sr. Ballart. Per tant, es pot dir clar i amb rotunditat: el populisme de l’alcalde costa diners als ciutadans de Terrassa.
I un es posa vermell quan llegeix el Pla que acaba d’aprovar el ple municipal i observa que el document parla de les càmeres per controlar les bateries de contenidors de residus, però no fa ni una sola referència a aquest episodi de malbaratament de diners públics. La pregunta és clara: qui n’assumeix la responsabilitat? Qui té la culpa d’haver malbaratat 15.000 euros de diners públics? Ningú no donarà la cara? Ningú no donarà explicacions? El Govern municipal, durant la sessió plenària, semblava que volia traslladar la responsabilitat als càrrecs tècnics, cosa que no sorprèn venint de Tot per Terrassa, però és lamentable la nul·la capacitat per assumir responsabilitats polítiques de l’equip de Jordi Ballart. I és que per corregir errors i evitar repetir-los, el primer que cal fer és reconèixer-los i analitzar què ha passat. Però el govern de la ciutat, un cop més, no ho vol fer.
Per tant, queda clar que necessitem un pla que ajudi a evitar improvisacions que costen diners a la ciutat. Necessitem una estratègia en la implantació de càmeres de videovigilància per millorar la seguretat pública. Necessitem definir objectius, establir calendaris, pressupost i actuacions a futur. El Pla que es va aprovar al ple municipal no ho preveu, però des del PSC ho seguirem reclamant.