Publicitat
Opinió

El Nadal de Francesc d’Assís

Enguany el Nadal s’ha escaigut en diumenge i per això el temps d’Advent ha estat una mica més llarg que d’altres anys. Aquesta circumstància convida a una reflexió sobre l’any cristià o, més exactament, sobre el calendari de les festes cristianes. Ens hi ajuda un petit llibre del papa Benet XVI, publicat l’any 2008 amb el títol "La benedicció del Nadal".

El calendari festiu de l’Església no es va desenvolupar posant l’atenció en la festa del Naixement de Jesús sinó a partir de la fe en la seva Resurrecció, o sigui, a partir de la Pasqua. La festa primordial dels cristians no és, doncs, el Nadal, sinó la Pasqua. En efecte, només la fe en la resurrecció del Senyor ha fonamentat la fe cristiana i ha donat origen a l’Església. Per això, ja sant Ignasi d’Antioquia, mort l’any 117, designa els cristians com aquells que "ja no observen el dissabte, sinó que viuen segons el dia del Senyor". Ser cristià significa viure de forma pasqual, basats en la Resurrecció, que és el que celebrem per Pasqua i també cada diumenge com a "Dia del Senyor".

La festa de Nadal només va adquirir la seva forma definida a partir del segle IV, quan va desplaçar la festa pagana del "Sol invicte" i va ensenyar a entendre el Naixement de Crist com la victòria de la llum veritable. "Amb tot -observa Benet XVI- aquesta calidesa humana especial que per Nadal ens toca tant, que ha arribat a superar la Pasqua en el cor dels cristians, només es va desenvolupar a l’Edat Mitjana. Va ser Francesc d’Assís el qui, a partir del seu amor profund a l’home Jesús, al Déu-amb-nosaltres, contribuí a desenrotllar aquesta nova visió."

Efectivament, el seu primer biògraf, Tomàs de Celano, explica en la seva segona biografia que Francesc celebrava amb inefable alegria la festa del naixement de l’infant Jesús, amb preferència sobre les altres solemnitats; l’anomenava festa de les festes, en què Déu, fet infant petitó, es va criar als pits d’una mare humana. Representava imatges del Nen i les besava amb sentiments d’amor i de compassió, que el portava fins i tot a balbotejar paraules de tendresa a la manera dels infants. I el nom de Jesús era per a ell com la mel als llavis.

D’aquest esperit va venir després la famosa celebració del Nadal a Greccio, a què Francesc es va sentir impulsat probablement per la seva visita a Terra Santa. D’aquesta manera, "el pessebre realitzat per Francesc a la vila de Greccio -situada a la vall de Rieti i a la regió d’Umbria- contribuí que s’estengués el costum nadalenc de muntar a les cases i a d’altres llocs ‘pessebres’ o ‘naixements’".

"Amb tota la raó -afegia en el seu escrit Benet XVI- podem dir que la nit de Greccio va regalar a la cristiandat la festa de Nadal d’una forma nova del tot, de manera que l’afirmació pròpia d’aquesta festa, la seva especial calidesa i humanitat, la humanitat del nostre Déu, es va comunicar a les ànimes i va donar a la fe una dimensió nova. La festa de la resurrecció havia orientat la nostra mirada cap al poder de Déu que venç la mort i ens ensenya a posar les nostres esperances en el món venidor. Però ara es feia visible l’amor indefens de Déu, la seva humilitat i la seva bondat, que s’exposen a nosaltres enmig d’aquest món i ens volen ensenyar, en la seva pròpia manifestació, una manera nova de viure i d’estimar."

Desitjo que aquesta calidesa del misteri de Nadal acompanyi tots aquells a qui puguin arribar aquestes cartes setmanals i especialment als més necessitats. Per a tots, un desig d’un sant i feliç Nadal.

El calendari festiu de l’Església no es va desenvolupar posant l’atenció a la festa del Naixement de Jesús, sinó a partir de la Pasqua

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top