Heu sentit alguna vegada l’expressió de tenir molta terra a l’Havana? Havia sentit alguna vegada aquesta expressió a algun familiar quan era petita i ara entenc el que realment volia dir. Ara us explicaré a què ens referim. Fem servir aquesta expressió quan algú pretén fer creure als altres que té moltes possessions i riqueses, quan en realitat no té res i, per tant, presumeixen d’allò que no tenen. O bé et fan creure que una operació ja està gairebé feta, i el més calent, a l’aigüera.
Aquesta expressió deu fer referència a l’època colonial, a l’època dels indians, que eren de Palafrugell i sobretot, de Begur, i van fer fortuna a Cuba i al Carib. Té tota la seva lògica aquesta dita, ja que evidentment, des de l’Empordà era difícil comprovar les propietats que els indians tenien a Cuba.
Fa relativament pocs mesos, als voltants de març-abril em vaig trobar amb uns professionals (que no són de la nostra ciutat, sinó que és una reconeguda marca de Barcelona) que tenen molta terra a l’Havana, i tot, només per fer-me creure que tenien el client (llogater) adient per mi, quan en realitat, tot era un “farol”, ja que potser hi ha molts clients potencials pel nostre pis. Però no existia encara el client concret, en ferm, que asseguraven tenir.
Presumien de tenir al llogater perfecte per a un pis. A l’hora de la veritat, quan vaig prescindir dels serveis d’una immobiliària per portar-la, en exclusiva, a la immobiliària de Barcelona que assegurava tenir al candidat perfecte, ha resultat que tot era fum. Em deien: ja estàs tardant. Porta’ns el pis que ja et tenim el llogater... i m’ho van dir amb una convicció tan segura que m’ho vaig creure. I hi vaig caure de quatre potes. I com que si m’ho diuen gent de confiança, jo hi confio... cames ajudeu-me per portar-los el pis perquè me’l lloguessin. Però fixeu-vos. Si la conversa amb la persona que va engrescar perquè li portés el pis era a les set de la tarda, l’endemà a les 10 del matí, aquest hipotètic llogater ja no estava disponible... És que de la nit al dia s’ha esfumat? És clar que no! Doncs evidentment, és que aquest llogater no ha existit mai. L’excusa que em van donar és que aquest agent immobiliari un dia no havia assistit a la feina i els companys no li van comunicar que aquest llogater ja havia trobat un altre pis. No sé si és mala comunicació amb els companys o una estratègia per captar-me, i després, ja buscarem el llogater. Jo en diria: quanta terra a l’Havana! No és pas mala fe, és simplement, màrqueting per captar-te.
En part puc entendre un engany a mitges, si realment tenen al darrere una bona cartera de clients, i si no és aquest client, en serà un altre, perquè la seva feina és captar producte (en aquest cas, el pis), però el que em sap més greu és que hem estat quasi un parell de mesos marejant la perdiu. Finalment, sembla ser que han trobat un client, i a última hora, el client s’ha desdit. Jo vaig pensar: deuen tenir molts més “leads”, que són els contactes on els interessats contesten les sol·licituds. Doncs, no tenien més “leads”: no havien anat anotant les altres sol·licituds, perquè ja tenien un client. I no poden pensar que més val tenir una llista de possibles clients per si falla el primer? Doncs això no han pensat... Doncs ara hem de començar de nou! I sé que al final, trobarem el client que serà feliç al nostre pis, i no passarà res. Però d’entrada, t’ho pinten com si la cosa ja estigués feta, i el més calent a l’aigüera!
Reconec que la feina dels comercials (ja siguin els és fer atractiu el producte, i aquests professionals me l’han sabut vendre molt bé i m’he pensat des del primer moment que tenien una molt bona cartera de clients pel nostre pis. Això no és una crítica negativa, però sí que penso que els ha faltat previsió del tema, i ens han enxampat amb els pixats al ventre.No els hi recrimino del tot, ja que en algun moment, tots hem exagerat la nota per captar un client. És la feina dels comercials, però els ha faltat previsió d’anar anotant els altres “ leads potencials viables”.
Aquest article no és per queixar-me de la feina que m’han fet sinó per explicar amb aquest exemple viscut, per qui no ho sàpiga, què vol dir tenir molta terra a l’Havana. Vist així, els polítics i els Bancs també tenen molta terra a l’Havana! Davant la vida, soc del parer de no fer volar coloms i sempre anar amb la veritat per davant, ja que tants als clients com a la gent no se’ls hi pot vendre fum. Els hi has d’explicar els pros i els contres del producte que compra, però mai explicar mentides, ja que les mentides tenen les cames molt curtes i s’enxampa més aviat a un mentider que a un coix. Les coses s’han de dir tal com són (si tens el client el tens, i si no el tens, no el tens) i pel seu nom; com deien els nostres avis: al pa, pa; i al vi, vi, i menys terra a l’Havana!