Aquest any 2025 es compliran, els cinquanta anys de la mort de Francisco Franco, el general colpista que va enderrocar la Segona Republicà, el primer règim democràtic de tota la Història d’Espanya.
Franco i els militars sollevats van portar a Espanya, Catalunya i Terrassa a una terrible guerra civil i a una brutal dictadura; el règim establert va ser el responsable de l’eliminació física durant la guerra civil i la dictadura franquista, de milers de civils i militars, homes i dones, nens i nenes i de demòcrates –republicans, socialistes, comunistes, catalanistes, anarcosindicalistes, anarquistes, catòlics dissidents, maçons, etc.–.
Els historiadors i historiadores terrassencs, aplegats al voltant del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) des de fa quaranta anys, hem analitzat el règim dictatorial franquista a la nostra ciutat, utilitzant el mètode científic de les ciències socials, per tal d’elaborar explicacions racionals i de valor universal, cercant la confirmació dels fets històrics, siguin o no aquests, complaents amb el poder institucional local. Un dels temes que hem treballat, al costat de diferents organitzacions de la societat civil terrassenca, és el de la “Memòria Històrica” amb l’únic objectiu de donar a conèixer uns fets terribles, per tal que aquest siguin una lliçó, digna de ser transmesa a les generacions futures; justament en un moment en el qual, les idees criminals, que portaren a Europa i al món a la Segona Guerra Mundial sembla que tornen a arrelar a la nostra societat i al nostre continent.
Les lleis de Memòria Democràtica i Històrica han estat el resultat de la lluita de les víctimes del règim franquista, contra una legislació hereva de l’anomenada Transició democràtica, que va és oblidar conscientment d’elles. Finalment, molt tard i lentament, les institucions democràtiques han establert les mesures legals per recuperar l’honor dels qui van patir vulneració de drets durant la guerra civil, la dictadura franquista i la Transició. Dels crims franquistes poden extreure valors universals, com la defensa de la justícia, els drets humans i la justícia social a qualsevol lloc del món. Construir una identitat terrassenca sobre els records de la nostra història i dels terrassencs, és una obligació democràtica amb les víctimes però també amb el conjunt dels terrassencs i terrassenques.
El CEHT de terrassa va presentar al ple de l’Ajuntament –en sessió ordinària del 24 de febrer de 2023–, una proposta de resolució per procedir a la retirada d’honors i reconeixements atorgats per les autoritats municipals franquistes. La retirada de tots els honors i distincions concedides pel franquisme a diferents persones i entitats de Terrassa, suposarà un exercici de democràcia, car la seva concessió es va fer per un règim il·legítim instaurat per la força, després d’una cruel guerra civil –resultat d’un cop d’estat militar feixista contra el legítim govern republicà– i amb una brutal repressió que va durar fins a la Transició i que Terrassa va patir especialment.
El 18 de juliol del 2025, l’Ajuntament recollint aquella proposta fa una que recull la voluntat d’anul·lar els honors del franquisme, però deixant tot un seguit de persones i institucions amb els honors franquistes atorgats, vulnerant l’esperit de la proposta, que pretenia i pretén anul·lar les concessions, no com a una qüestió personal, sinó com a una qüestió de principis jurídics i valors democràtics exemplificadors: cap acció, decisió o honors atorgats per un règim dictatorial, com va ser el franquisme, el nazisme o el feixisme pot considerar-se legal i les forces democràtiques han de procedir a la seva anul·lació.
Els receptors dels honors i medalles o els seus hereus, no poden al·legar ignorància sobre la realitat en la qual vivien a la Terrassa franquista, ni el caràcter il·legal i repressiu d’aquest. Hom podria entendre que la connivència amb el règim, d’algunes persones –esportistes, sanitaris, religiosos, gent de la cultura, i institucions socials–, no volia dir suport a la dictadura, i que potser, els seus mèrits haguessin estat igualment reconeguts en democràcia. Si així ho consideren, que demanin aquest reconeixement a l’administració democràtica, perquè es puguin estudiar.
Cal recordar però, que totes les persones detingudes, empresonades, torturades, exiliades o afusellades, que mai han demanat res i encara esperen rebre’ls són les persones que van lluitar contra el règim franquista a la nostra ciutat.
Parlar d’excés de memòria, quan encara hi ha a tot l’estat espanyol, 114.000 famílies que no han trobat les restes dels seus familiars víctimes del terror franquista, esdevé un insult per a totes aquestes persones, els seus familiars i amics. Diverses institucions internacionals han denunciat el desinterès i tracte inhumà diferenciats i desigual per a les víctimes del franquisme per part de l’administració espanyola. Voler ara blanquejar la dictadura amb arguments puerils, que semblen situar a les persones fora dels contextos històrics on viuen, és inacceptable. Les persones que no van oposar-se, en aquells anys, a la injustícia de la dictadura franquista no els va fer còmplices, però, als que s’oposaren els va fer persones demòcrates i dignes.
Els ciutadans demòcrates i les seves institucions democràtiques han d’apropar-se a la veritat històrica i posar-se al costat dels que varen defensar la legalitat democràtica republicana, els drets humans, la llibertat i la justícia social, lluitant contra el franquisme. Recordar-los és una obligació moral de tots els demòcrates.
Per tot això, els sotasignats demanem a l’equip de govern que canviï la proposta, i faci efectiva la retirada de tots els honors franquistes, com va demanar el CEHT en el seu moment.
Demanem que es facin els canvis necessaris perquè a la nostra ciutat la Memòria Històrica. sigui un fet central de la lluita per la construcció d’una societat oberta i veritablement democràtica.
Aquest document es farà arribar a l’equip de govern, als grups municipals i als mitjans de comunicació.
A Terrassa, 16 de juliol de 2025.
A l’atenció del Sr. Jordi Ballart, alcalde; al Sr. Xavier Cardona, portaveu de Tot per Terrassa; a la Sra. Montserrat Caupena, regidora responsable de Memòria Democràtica; a la Sra. Meritxell Lluís, regidora i portaveu de Junts per Terrassa; Sra. Eva Candela portaveu del PSC, i de la Sra. Ona Martínez, portaveu d’ERC.
Signants
Marcel Taló Martí: Llicenciat en Història. President del CEHT
Manuel Márquez Berrocal: Dr. en Història Comparada Política i Social (UAB). Vocal i responsable de Memòria Històrica del CEHT
Domènec Martínez García: Sociòleg. Junta directiva de l’ACPEPF
Juan M. Calvo Gascón: President Amical de Mauthausen i altres camps
Enric Cama i Colomés: Historiador i Medalla d’Honor de la Ciutat de Terrassa
Joan Soler Jiménez: Arxiver. Soci del CEHT
Teresa Cardellach Giménez: Arxivera
Xavier Gayán Félez: Director Arxiu Comarcal del Vallès Occidental
Silvia Comellas i Compte: Llicenciada en Història. Vocal junta CEHT
Marc Ferrer Murillo: Llicenciat en Història. Tècnic Protecció Civil i bomber voluntari
Beda Martínez Riera: Llicenciada en Geografia i Història. Tresorera de la junta del CEHT
Marc García Hernández: Graduat en Història. Vocal junta CEHT
Salvador Pérez Riera: Jubilat.
Juan Antonio Olivares Abad: Historiador.
Rosa Maria Fernández Sansa: Feminista. Defensora dels drets en igualtat
Ana Vila Gestí: Historiadora i docent
Teresa Rodríguez Herrerías: Professora de secundària i de Batxillerat de Geografia i Història
Elliot Fernández Hernández: Llicenciat en Història, webmaster Espai Virtual de la Memòria Històrica de Terrassa
Montse Pallàs Guasch: Arxivera
Antonio Machado: President Asociación de Familiares de Víctimas del Franquismo
Adam Lang: Professor de Geografia i Història de secundària
Cinta Ferrer Also: Historiadora. Funcionària