Publicitat
Opinió

El govern són ells

Hi ha qui se sorprèn que el govern espanyol tingui tanta ànsia per salvar negocis privats: avui és la banca amb les clàusules sòl, demà seran les despeses per formalitzar hipoteques i demà passat tocarà el torn a les elèctriques, les petroleres o qualsevol altra de les "germanetes de la caritat" que ens roben legalment i a plena llum del dia. Tenen la immensa sort de disposar d’un govern que està disposat a tot per salvar-los la cara i la butxaca. Ja ens agradaria als ciutadans, ja, que dediquessin el deu per cent dels seus esforços a vetllar pel bé comú, pels interessos generals… Però això senzillament és impossible. El problema, per entendre aquest comportament maníaco-compulsiu, és que tendim a pensar que el govern (i gran part de la casta que controla el sistema borbònic) és una cosa i les grans corporacions, una altra. I, clar, costa d’entendre aquest comportament sistemàticament favorable als interessos d’una minoria que està arruïnant el país. Ni tan sols la corrupció o l’intercanvi de favors, o les famoses "cadires giratòries", no expliquen un fenomen tan misteriós i evident. Tanmateix, sí que hi ha una explicació, tan brutal com simple. No tenim govern, sinó que ells "tenen" el govern. Hi ha una pantomima quadriennal (o més freqüent, això no importa) en forma d’eleccions, però qui realment forma el govern són ells mateixos, membres de la pròpia casta borbònico-corporativa. Lògicament, no apedregaran les seves pròpies teulades. Ans al contrari: se serviran del govern sense cap mena d’escrúpol. Que és el que fan una i altra vegada. Escriuen les lleis, controlen les altes jerarquies de la justícia i publiquen amb naturalitat al BOE i als grans mitjans de comunicació: ells són el govern. Aquest govern i tots els anteriors des de la Transició, tots, sense excepció. Sí, clar, això se solucionaria amb més democràcia, més política i totes aquestes coses que es diuen i no es fan ni es deixen fer. Però començar per entendre com funciona la màquina ja és un primer pas. I cada dia que passa és més evident, fins que -confiem- un bon dia alguna cosa farà "clic" al cervell dels ciutadans enganyats…

Publicitat
To Top