En política, no tot s'hi val

UE la política no passa per un bon moment de credibilitat social és evident; la gran crisi econòmica i una corrupció endèmica i sistèmica han fet que el desprestigi i el descrèdit siguin adjectius lligats a la figura del polític. És injust que es prejutgi a tots per igual, la gran majoria dels polítics (quasi la totalitat) són persones rectes i honrades, regidors i alcaldes, per exemple, que amb vocació de servei públic renuncien durant un temps de la seva vida a hores de família i de lleure per intentar ajudar a transformar els seus pobles i ciutats, molts a canvi de res i la gran majoria a canvi d'un sou dignament guanyat. Però hem d'entendre la desconfiança per més que justificada; la quantificació de la corrupció és tan gran que quasi bé és inquantificable o, si més no, il·legible. Allò defraudat per molt pocs polítics és tan gran que ha arrossegat la consciència pública en contra de tots.

La confiança és quelcom relativament fàcil de guanyar, però molt difícil de recuperar quan s'ha perdut perquè entremig hi ha hagut un engany. Els polítics que ara estem en actiu tenim la gran responsabilitat de posar les bases perquè es recuperi aquesta confiança entre societat i classe política; no en gaudirem nosaltres mateixos, la ferida oberta és tan profunda que passaran bastants anys fins que no es recuperi, però tenim l'obligació de llaurar i abonar molt bé la terra perquè els nostres successors rebin del ciutadà complicitats per sistema i retrets quan calgui.

Per tal que la gent confiï en els polítics, aquests haurem de resultar creïbles. La ideologia agradarà a uns o a d'altres, però tots i cada un dels polítics ens hauríem d'imposar una puntuació notable de credibilitat. Resulta del tot inadmissible, per exemple, que allò que en la vida privada esdevé una conducta injuriosa o calumniosa i per tant denunciable en un jutjat d'instrucció sigui entès per alguns polítics com una conducta admissible en el circ de la política, i ho podria ser amb els límits que ha marcat el Tribunal Suprem en l'àmbit dels plens dels ajuntaments o parlaments, però en cap cas quan s'utilitza un mitjà de comunicació o les xarxes socials per fer allò que es coneix com engegar el ventilador per escampar...

Si en el dret penal regeix el principi de la presumpció d'innocència, i per tant qui acusa és qui ha de provar el que denuncia, en política no només s'haurien d'observar els mateixos principis, sinó que aquell que acusés de forma indiscriminada amb l'única intenció d'erosionar un adversari polític amb aquestes males arts hauria de quedar desqualificat políticament. El perquè és obvi, si volem que es recuperi el marc de confiança amb els ciutadans, per damunt de tot no podem mentir, però molt menys injuriar o calumniar. Just quan escrivia aquest article, escoltava com el número 2 de la Policia Nacional espanyola deia davant d'un tribunal que el seu informe contra el president Pujol es va basar en la seva imaginació poderosa com a policia, o deia aquesta setmana el senyor Albert Rivera que a veure si TV3 cobria igual el judici del "cas Palau" que el del 9-N, llençant incredibilitat sobre la televisió pública catalana i obviant l'exemplar cobertura que va fer de les compareixences dels fills d'en Pujol al Parlament, per exemple.

En política no tot s'hi hauria de valdre. Resumeixo de l'article 7 del Codi de Conducta dels Membres del Parlament de Catalunya la part que afecta el tracte entre polítics, i dels polítics amb el personal del Parlament; estableix que "els diputats han de mantenir en tot moment una conducta respectuosa amb els altres diputats i una actitud escrupolosa i exemplar d'acord amb el principi d'igualtat sense discriminació per raó d'ideologia; aquest capteniment ha d'implicar sempre la utilització d'un llenguatge adequat, i també un sistema de relació fonamentat en la interacció constructiva, cordial i dialogant amb totes les persones. Els diputats han de tenir un tracte adequat i respectuós amb els qui treballen al Parlament". Des del PDeCAT defensarem sempre que l'exercici de la política, per activa i vehement que pugui ser, mai no abandoni els principis de la bona conducta exigibles a qualsevol ciutadà.

L'autor és tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Indústria i Ocupació