Un estudi realitzat al Centre de Recerca en Nanomaterials i Nanotecnologia (CINN) d’Astúries va descobrir que els estímuls ambientals físics i cognitius són capaços d’aconseguir un “rejoveniment molecular del cervell”.
Els resultats d’aquest treball revelen com els canvis en el nostre estil de vida poden tenir un impacte molecular i epigenètic (funcionament dels gens) a l’organisme i ser utilitzats en intervencions d’envelliment saludable. Després de diversos experiments de relació directa dels éssers vius amb objectes i situacions, estem en disposició de poder afirmar que per poder tenir un cervell sa i jove hem de promoure una marcada activitat cognitiva, física i socioemocional.
Estem davant de la necessitat de cuidar el nostre cervell de manera perpètua i continuada amb l’objectiu real de poder allargar la seva vida útil i dotar-lo de qualitat. Diríem que al cervell l’hem de muscular d’aquesta manera per mantenir les connexions neuronals existents i crear-ne de noves.
Podem emprendre nous estudis, aprendre noves destreses, nous idiomes, tocar un instrument musical, llegir llibres, treballar exercicis de memòria o entrar a les TIC i esforçar-nos per estar sempre al dia, d’aquesta manera potenciarem la part cognitiva i estimularem àrees executives que amb el pas dels anys poden entrar en alguns retrocessos.
També s’entrena el cervell a través de les relacions socials. Relacionar-nos amb gent diferent, potser involucrant-nos en un voluntariat, en activitats comunitàries com les que ofereixen els col·legis professionals, les AV, i molts altres col·lectius. És interessant saber que les relacions entre generacions són molt enriquidores perquè el cervell s’estimula a través del contrast i res millor que estar en contacte amb persones de totes les edats, que també voldrà dir amb diferents enfocaments de les coses. A més, l’aparició del vincle ens ofereix la possibilitat de fomentar el teixit emotiu, aquell que suporta les nostres emocions. Una àmplia xarxa de les emocions (bones i dolentes) ens predisposa a ser més diversos, àgils i eficients en el seu control i domini.
Una de les activitats que crea més xarxes neuronals és la descoberta de nous espais, per això viatjar és molt aconsellable per mantenir una estructura dinàmica d’acolliment de noves realitats, diferents de les que ja estem acostumats a viure. Tot plegat suposarà un repte per al cervell en què noves cultures, nous idiomes i noves tradicions hauran de ser gestionades de manera activa per poder desenvolupar processos d’acceptació i integració molt estimulants per al cervell que volem avivar.
Des d’un punt de vista estrictament físic i motriu, l’execució d’exercicis contraris al nostre esquema motriu assimilat seran extraordinaris per poder accionar xarxes neuronals gastades o algunes de noves. Caminar cap endarrere o utilitzar l’hemisferi cerebral no dominant. Això vol dir pentinar-se, afaitar-se o raspallar-se les dents amb la mà esquerra, si un és dretà, i a la inversa. Activar circuits psicomotors diferents per excitar de manera eficaç, rendible, el nostre màxim òrgan de gestió a les nostres vides.
Cuidar el cervell és una decisió pròpia per assolir més capacitat de concentració, més creativitat, i més motivació per les coses de la vida. Tenir un cervell sa i jove vol dir fer raonaments més complexos, prendre decisions més conscients i millorar la capacitat de pensament crític. A més, reduïm les possibilitats de tenir malalties neurològiques o mentals com la depressió i l’ansietat.
En tot el que acabem d’explicar nosaltres tenim molt a dir en la consecució de bons resultats. Molt més del que pensem. No és un joc d’atzar. Són probabilitats reals de poder fer que tinguem una vida millor si tenim cura del nostre cervell.