Segur som milions, molts milions els qui assistim perplexes, indignats i revoltats per la sistemàtica aniquilació de tot un poble, com és el poble palestí, per part d’un país com Israel que ha patit aquests mateixos efectes, diverses vegades, al llarg de la seva existència.
Mai podíem imaginar els qui hem patit per ell, que hem seguit la seva trajectòria, que hem visitat algun dels principals emblemes del seu patiment, que un dia veuríem com serien capaços de perpetrar assassinats a multituds indefenses, amb l’excusa de cercar terroristes infiltrats entre les víctimes.
I no podem acceptar la fàcil excusa de què és obra d’un president embogit, perquè el genocidi que s’està duent a terme a Gaza, és protagonitzat per milers, desenes de milers de soldats, pertanyents al poble jueu. I de colons que poden assassinar a població veïna, simplement per ocupar i apropiar-se de les seves terres. És així, com es va perpetrant la vella idea del Gran Israel.
Sabem que existien persones contràries, de col·lectius que mostren el seu desacord, però en petita minoria, davant un conjunt de països, que calla i no actua en contra d’aquesta massacre. Si hi hagués un ampli rebuig, aquest es mostraria amb negatives de milers o desenes de milers de soldats, negant-se a matar indiscriminadament, a la població en general. És igual si són homes indefensos, dones o nens acabats de néixer.
Es vol que marxin o que es quedin “sota terra”. Neteja pura i dura de més de dos milions de persones que si no són matats per les bombes o les bales, ho són per la set i la fam. Com poden viure? Com podran continuar les seves vides sabent que han destrossat tot un poble? Com podran demanar comprensió pel patiment que van tenir, si estan cometent una destrucció massiva?
No podem restar callats, i fa bé el president del Govern de ser una veu crítica, contundent, i exigent amb emprendre mesures dures contra el Govern israelià i tot el conglomerat de persones i empreses que fan possible aquesta massacre. I tots podem col·laborar-hi sigui amb ajuts a les ONG que treballen i actuen sobre el terreny, sigui amb un clar rebuig a tot el que provingui d’aquell país, com perquè els seus ciutadans vegin que ja no poden anar pel món sense ser considerats còmplices, o pel silenci o pitjor encara, per la seva participació en les accions de destrucció.
Quina paradoxa veure com es prega a un Déu que hauria de rebutjar i castigar implacablement aquest genocidi, i li demanin ajuda per continuar la destrucció fins a acabar amb les víctimes. No volen ser conscients que tot l’odi que generen, el rebran, tard o d’hora multiplicat per cent, i si en algun moment havien pensat poder compartir vida i territori, ho han fet impossible. Massa sang innocent taca unes terres que volen ser expropiades per la força i la destrucció. Sobre tanta sang, ningú pensi poder construir res de positiu. No veiem aturador possible si no exigim a tots els països que emprenguin mesures dures i contundents, per parar la massacre. Tots hem d’aportar el nostre gra de sorra per fer una muntanya que contingui tanta crueltat.