Publicitat
Opinió

Hi ha gent que viatja i gent que fa vacances

La societat del benestar, cada vegada més castigada, ens ha portat a un llindar d’exigència en ocasions massa elevat. L’obsessió per tenir ha desbancat la grandesa del ser. Allò del "tanto tienes tanto vales", s’ha convertit en objectiu prioritari per a moltes persones. Aquesta mal anomenada crisi ( crec que és un canvi de model) ha tornat a gairebé tothom a la seva posició real, diria que fins i tot ens ha baixat per sota de les nostres veritables possibilitats.

Una manifestació d’això ha estat, també, el fet de viatjar. La gent per vacances ha generat una sensació de paral·lelisme entre el descans estival i el desplaçament geogràfic. Nova York, Cuba, la Selva Negra …. destins fabulosos i que a tots ens atrauen des d’un punt de coneixement del món i gaudi de la diversitat. Si arribes de vacances i no has fet més de 4.000 kilòmetres sembla que no han estat vacances.

La meva experiència particular ha estat la de necessitar vacances després d’un viatge, doncs un viatge vol dir trepitjar territori, visitar punts d’interès, interactuar amb la gent local, conèixer la nit ….. i això genera un estrès físic i mental que quan acabes necessites una dosi de descans.

Fer vacances és segurament una altra cosa que te més a veure amb un bona gandula, refresc, bon llibre, silenci i desconnexió. Fer vacances s’hauria d’associar al retrobament de l’equilibri personal (físic, mental, emocional i social) que en el decurs de l’any no podem cuidar tant. Fer vacances no és sinònim de viatjar i en canvi sí que ho és, ho així hauria de ser, de generar situacions de no control temporal. Fer vacances hauria de ser treure’ns el rellotge del damunt i menjar quan tenim gana i dormir quan tenim son , així ho fan tots els altres animals que viuen en llibertat. Potser els animals lliures, no els que estem en captivitat per les obligacions i les aparences, són capaços de fer del concepte vacances un estil de vida i així un cop satisfetes les seves necessitats bàsiques gaudir del fet de viure.

Quan de vegades intento sustentar aquesta teoria davant de gent propera, coneguts, em diuen que segur que a mi no m’agrada viatjar i estan molt equivocats. A mi m’encanta viatjar, senzillament estic convençut que viatjar i fer vacances no és ben bé el mateix.

Una altra de les coses que crec que hem d’assumir és que hi ha molta gent que volen viatjar pel fet de veure món sigui com sigui deixant de banda les comoditats del desplaçament. Conec algunes persones que per tal de veure Nova York, ho han fet amb hotels deficitaris, menjant sempre hamburgueses i comprant samarretes de 10 euros per regalar a la tornada. El pressupost és el que és. Vull dir amb això que quan viatges pel món la variable que mana no és pas el confort perquè prima el coneixement profund del destí triat, però quan es fan vacances com a mínim les circumstàncies de benestar han de ser iguales a les que ens acompanyen durant tot l’any. Fer vacances vol dir empatar o millorar la meva manera de viure quotidiana, diria que millor millorar-la.

Nosaltres, els racionals, podem continuar viatjant i explicant a la tornada meravelles viscudes però no ens enganyem, en aquest estiu que ara comença haurem de decidir si el que vull és viatjar o fer vacances, podeu triar el que vulgueu.

Qualsevol

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top