Publicitat
Opinió

Fan falta moltes àgores

Vull parlar d’Àgora Cultural Terrassenca. Una entitat local que complirà deu anys de vida el proper mes d’octubre. Al front hi ha el matrimoni format pel Manel Caldés Marsinyach i la Marcel·lina Salvador González. Sense oblidar el suport constant de l’advocat Alfons Catena Oliva i la síndica Isabel Marquès Amat. En aquell moment, eren socis de l’Ateneu Terrassenc. Van preferir escindir-se’n amistosament. La causa, la situen -i li ho comentaren al Francesc Olivé, llavors president- en el que alguns membres van considerar com una excessiva obsessió envers el tema de la “maçoneria”. Veient-se un pèl allunyats del concepte “cultura”, en sentit ampli. Aquesta és la seva real inquietud. En van parlar amb els malaurats Pere Candela Simó i Eulàlia Esquirol Vives i decidiren fundar Àgora. Els inicis hem de situar-los a la Sala Crespi, on feien sopars. A la sobretaula, duien algun ponent que moderava la tertúlia pertinent. En total, si fa no fa n’acostumen a dur a terme unes deu per any. Primer de tot, referiré que el mot “àgora” ve de la Grècia antiga. Era la plaça de les “polis” (ciutats) on es reunia la gent. Ho feia per parlar de política, cultura i altres temes socials. Per citar algun dels personatges que hi han passat, anomenaria n’Amadeu Aguado (regidor de l’Ajuntament), na Maria Cardellach (directora de l’OBS de ct*), en Vicenç Villatoro, en Joan Majó (president de la Fundació Ernest Lluch), els doctors Josep Gual i August Sàez (de Metges sense Fronteres), Carme Fuentes (agent de l’oficina de relacions dels Mossos d’Esquadra a Terrassa), n’Adrià Fornés (director del Centre Cultural), etcètera.

Actualment, potser els neguiteja d’alguna manera un pensament. El que, sense cap mena de dubte, voldrien afegir saba nova al “planter” d’afiliats/simpatitzants. Una gran majoria d’ells amb una mitjana d’edat prou avançada. El seu repte, òbviament, rau a garantir la continuïtat del projecte. Són com un granet de sorra que certifica aquell eslògan que proclama: “la cultura no s’atura”. Per tot plegat, expresso el meu reconeixement i la meva felicitació per la tasca que duen a terme. És d’admirar que gent situada en la “penya dels jubiletes” tingui aquesta empenta i trempera per ésser activa. Per engrescar altres persones en la mateixa dinàmica. Que ho puguin fer per molts anys! Serà un senyal fantàstic.

Publicitat
Publicitat
To Top