Publicitat
Opinió

Per un Ajuntament democràtic, que cregui en els DDHH

No vull que aquesta anàlisi sigui vista des del punt de vista de la lògica imposada per un sistema injust com el que tenim ni de la falsa democràcia representativa que patim, sinó tot el contrari. Per tant, no entraré en la dinàmica de parlar de les formacions polítiques que es presenten a les eleccions municipals a Terrassa. És evident que els meus desitjos i propostes entren en el que "tradicionalment" s’entén com l’esquerra real i transformadora però tampoc vull parlar en aquests termes, sinó en els que, penso, han de fonamentar un canvi revolucionari de veritat, d’aquesta societat a curt, a mitjà i a llarg termini, i que són els drets humans i els valors fonamentals que els sostenen. (Una revolta il·lustrada i social total.)

Per tant, què necessitem a Terrassa, fins que no aconseguim aquests objectius que ens portin a una societat realment lliure, amb el poder individual i col·lectiu suficient per autoorganitzar-nos i practicar una democràcia real dins d’una societat justa? Doncs és molt senzill:

En primer lloc, aprofitar la institució de l’Ajuntament com l’administració més propera als ciutadans i per tant amb més potencial autoorganitzatiu i d’intervenció directa en la vida de les persones, per convertir-la en l’eina "comuna", en el "comú" de totes i tots per aconseguir les transformacions necessàries que ens portin a una societat més justa i equitativa (del que és local al que és global).

A dins de l’Ajuntament necessitem persones honestes, compromeses i responsables per substituir polítics, càrrecs de confiança, funcionaris i formacions que fa 40 anys que governen controlant el dia a dia de l’Ajuntament, creant hàbits, vicis, males praxis i costums allunyats totalment del que ha de ser el millor servei públic, transparent, democràtic, eficient i respectuós amb els drets de les persones.

Per tant l’Ajuntament s’ha de dotar d’una nova organització més horitzontal, més igualitària, sense tants càrrecs i tants caps i on es valori les persones per les seves competències reals (professionals i humanes), la seva empatia, la seva predisposició al servei públic, el seu convenciment democràtic i no pel pur "servilisme" a interessos personals o de partit. Estem parlant de polítics (dones i homes) i de treballadores i treballadors amb vocació de servei públic i amb els textos sobre DDHH a sobre la taula com a guia de les seves actuacions de tota mena (en primer lloc… La Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la Ciutat, aprovada per l’Ajuntament de Terrassa i 500 ciutats europees més l’any 2000…). No es pot governar oblidant-se dels principis del dret que fonamenten la normativa internacional sobre DDHH (principi d’equitat, principi de bon govern i transparència, principi d’ètica i responsabilitat). Cal crear les garanties necessàries perquè no es vulneri cap dret (síndica de Greuges; comissions de control i seguiment de la carta, de transparència i bon govern…) potenciant-les, ampliant-les i enfortint-les en tot moment, no intentant amagar-les o desacreditar-les, com ha passat i passa en el cas de la síndica, per exemple, que, amb tota la prepotència i cinisme del món, se la discrimina.

Un cop accedeixes al poder, et deus als ciutadans i ciutadanes que t’han votat i per tant has de seguir comptant amb la seva voluntat i els seus interessos i necessitats amb un sentit de la responsabilitat que està per sobre de qualsevol altre interès (el propi, el d’algun grup d’interès econòmic o de poder aliè, o el que sigui). Cal deixar més l’interès de partit o de "cadira" i treballar més pel "bé comú", conjuntament i solidària amb altres companys i companyes (fora la prepotència i l’arrogància…).

Això vol dir governar i administrar a partir del mandat directe de la gent que ha de participar en tot moment en les decisions que l’afecten de forma directa o indirecta (no només quan el govern li sembla bé, pels seus interessos particulars). Participació política real, oberta a tota la ciutadania. Governar amb total transparència, un dret que tenen els ciutadans i ciutadanes (no només amb un portal informàtic quasi buit de continguts) sinó informant de tot, sense por, amb tota normalitat. La por només demostra que tens alguna cosa per "amagar".

Publicitat

Està clar doncs que l’Ajuntament que ens governi ho ha de fer al servei únicament dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa i no dels poders econòmics que històricament han controlat i decidit la dinàmica de la ciutat, com Cecot, Cambra de Comerç, Mina Pública, Mútua, grans immobiliàries i alguns prohoms. Primer que tota aquesta gent hi ha els drets socials, els drets fonamentals i l’interès democràtic dels col·lectius més vulnerables o més desfavorits.

Cal, de forma urgent, crear una gran àgora de Terrassa amb la participació col·lectiva i "assegurada" de la gent de Terrassa, sense exclusió, per tal de treballar per elaborar el que ha de ser el model de ciutat que volem, amb quins recursos i de quina forma (per tant treballar de costat amb les entitats i moviments socials que hi ha a la societat, sense por).

I sobretot cal acabar amb els tòpics i justificacions "sistèmiques" d’"això no és competència nostra", "no tenim recursos", "creem un consell municipal per fugir de la responsabilitat, etc.".

Perquè cal governar amb la gent, transversalment, al costat de les persones, pensant que amb la voluntat, amb la imaginació, amb la solidaritat i amb la força que dóna lluitar de forma comuna, per la dignitat i pels drets humans, només amb això ja cauen els murs, els entrebancs, i les barreres, aquí i a on sigui.

Aquestes, per a mi, són les bases mínimes, la guia bàsica que els homes i dones que siguin elegits el dia 26 de maig per constituir un nou Ajuntament que sigui eficaç, eficient i just, i democràtic de veritat, haurien de tenir en compte. Una altra cosa que no sigui això serà perpetuar la decadència i la precarietat polítiques que arrosseguem fa 40 anys i per tant continuarà sent un "fake news", un engany, una falsedat.

* L’autor és advocat, activista pels DDHH. Membre d’Espai Drets i de la junta de l’Institut de Drets Humans de Catalunya

Publicitat
To Top