La setmana dels barbuts

Sovint no distingim entre un refredat o una grip. Tanmateix, hi ha una dita catalana prou eloqüent. Acredita que el culpable d'aquest tipus de malura és el temps: "Gener fred o temperat, passa'l ben abrigat". Cal vestir-se a capes com les cebes. Ho dic quan la tradició popular anuncia que justament demà comença la setmana dels barbuts. El propi calendari ho certifica, per exemple, amb sant Antoni, sant Vicenç, sant Maür, sant Sebastià, sant Benet i sant Fructuós. Alguns autors encara gosen inflar el llistat amb altres sants que consideraríem menors, com sant Canut o Sant Faci.

"Per sant Antoni, fa un fred del dimoni. Per sant Sebastià, un fred que no es pot aguantar i, per sant Vicenç, el sol toca pels torrents: allà on no tocarà, ni casa, ni arbre, ni vinya hi vagis a plantar." O bé, se'ns presenta tota una incògnita quan diem que "l'endemà de sant Antoni comencen a sortir el boig i el dimoni". Quin dels dos és primer?

"Quan vénen els tres barbuts (sant Pau Ermità, sant Maür i sant Antoni Abat), vénen els freds cascarruts." També "sant Antoni del porquet és el primer sant del fred" i, alhora, "entre sant Antoni i sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa". D'una o altra forma, en acabar aquesta setmana, ja haurem consumit un terç de l'hivern. Restaran encara per passar dies de fred costerut. Per arribar a sant Josep i fregar l'estrena d'una nova estació meteorològica. Mentrestant, de mica en mica, l'espai solar diari guanyarà terreny o temps i això sempre s'agraeix. Les temperatures s'aniran suavitzant i el bon humor emplenarà el sarró anímic d'aquells que sempre es queixen. Quan fa fred, diuen que perquè els molesta. En plena calorada, perquè són molt "tiquis-miquis".

Dins d'aquesta setmana, vull retre un sentit record envers la figura d'en Joan Amades. El cèlebre etnòleg i folklorista català, que fa seixanta-un anys que ens deixà. Exactament el 17 de gener de 1959. Fou un dels grans artífexs de la internacionalització de la cultura del nostre país arreu. Ací, hi vull encabir cançons, costums, refranys, literatura, jocs, rondalles, música popular i demés. Per tant, el deute que tots plegats tenim contret amb ell ens obliga a mantenir sempre viva l'espelma del seu llegat.