Publicitat
Opinió

Un altre dia més

Un altre dia més en un món fet només per a un grup de persones. Un altre dia més aguantant mirades i xiuxiuejos de la gent quan passo pel seu costat. Un altre dia més on hauré de canviar o cancel·lar els meus plans, pel fet que és inaccessible per a mi. Un altre dia més en la vida d’una persona en cadira de rodes.

Tendim a pensar que el nostre món està adaptat a tothom i que tothom hi pot accedir de forma lliure i voluntària, però no és així. A causa de la seva “discapacitat” (paraula de la qual parlarem més endavant) la persona es troba amb limitacions en el seu dia a dia, tant per accedir a certs llocs (establiments, carrers…) com a l’hora d’aconseguir un treball o introduir-se dins la societat tal com poden fer altres persones.

Quan parlem de “discapacitat”, ens parem a pensar realment en la connotació de la paraula? Sabem que ens estem referint a aquestes persones com a gent que no disposa d’unes capacitats que considerem normals? Ens parem a pensar que poden tenir moltes altres capacitats de les quals potser nosaltres no gaudim? Qui posa la definició de “normal”, si tothom percebem les coses de manera diferent?

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top