Publicitat
Opinió

Mirar-se el melic

Publicitat

I ha moltes formes diferents d’entendre el món que ens envolta, i encara moltes més d’interpretar el que captem. Cada persona, a través de les seves creences i aprenentatges personals, treu les seves pròpies conclusions del que rep de l’exterior.

Fa uns dies llegia una encertada reflexió de l’excel·lent columnista Dra. Natàlia Cugueró-Escofet sobre aquells que s’atreveixen a fer agosarades prediccions del que ha de venir, des de la seva mateixa perspectiva, i que òbviament no han de ser escoltades com a paraules de profeta, sinó com una opinió més.

Justament en això consisteix la gestió empresarial: en la capacitat d’escoltar diverses visions i opinions, probablement diferents de les nostres, i amb una bona barreja de totes elles fer el millor diagnòstic de la situació actual. Aquesta és la base per entendre les causes-arrel del problema, que ens permetran després resoldre’l.

Aquest aspecte vull relacionar-lo ara amb les capacitats de gestió dels qui lideren les empreses. Simplificant-ho molt, hi ha dos grans grups d’empresaris i directius. Aquells que estan oberts a l’exterior i, mentre treballen en xarxa, escolten el que els diuen altres actors que hi participen (p. ex.: proveïdors, clients, partners i assessors, entre altres) i els altres que, des de la seva supèrbia, experiència i ego, pensen que això no els cal.

Aquest segon grup d’empresaris i directius tradicionals, encara excessivament nombrós en massa sectors i entorns empresarials, gestiona de manera egocèntrica, personalista, amb molt poca empatia vers els altres, de forma similar a la d’una dictadura, imposant el seu criteri autoritàriament, tot i a voltes fer-ho sibil·linament.

Diem que aquest empresari/a prefereix “mirar-se el melic”, expressió que es fa servir per donar a entendre que una persona s’abandona a l’autocomplaença i a l’egocentrisme. L’origen d’aquesta expressió prové d’un antic costum cristià dels monjos ortodoxos grecs, que acostumaven a deixar caure el cap durant la meditació, com si es miressin el seu melic. Amb els anys, l’hem acabat utilitzant quan volem remarcar que una persona se centra en si mateixa i s’oblida dels altres.

Aquesta forma de gestionar d’aquest grup d’empresaris/directius, també anomenats per alguns “Rei-Reina Sol”, la basen en la mateixa creença que la seva empresa és diferent i que ningú la coneix tan bé com ells mateixos. Per tant ho decideixen tot seguint el seu propi criteri o intuïció, que és el que els ha dut, de forma més o menys exitosa, fins al moment actual.

Però el greu problema d’aquesta segona forma de gestionar és que les circumstàncies de l’entorn han canviat ara tan radicalment que lamentablement ja no els servirà aplicar cap de les seves tradicionals receptes emprades fins ara.

Quan acabi definitivament el llarg confinament que estem vivint, tornarem a una “nova normalitat”, que intuïm que serà radicalment diferent de la que vivíem abans del 15 de març. Aleshores tothom tindrà molta feina pedagògica a fer, des de les institucions públiques, les escoles de negoci, les cambres de comerç, els agents socials i les mateixes empreses, per tal d’assegurar que hem extret uns aprenentatges de la situació de pandèmia global, i que actuarem amb millors criteris en la nova situació d’obertura.

Caldrà que tots i totes aixequem, literalment, el cap, deixem l’autocomplaença i egocentrisme a casa i apliquem la pràctica intensiva del que denomino la pràctica de les tres ces: comunicació, coordinació i col·laboració amb tots els participants en la nostra cadena de valor empresarial.

En aquest sentit, vull compartir les següents tres recomanacions per a empresaris, propietaris, directius i autònoms, que considero que ens haurien de permetre reprendre l’activitat de forma més efectiva pel bé de tota la societat:

1/ Comunicació amb escolta empàtica als diferents actors que participen en la nostra cadena de valor: d’aquesta forma podrem detectar oportunitats de millora des de la base de les nostres activitats, allà on passen les coses cada dia i amb el suport dels propis que després les hauran d’implementar en els seus propis llocs de treball. Cal fomentar aquesta bona pràctica sempre.

2/ Coordinació interna/externa fluida i regular amb tots els participants del model empresarial: ens permetrà sincronitzar millor els processos en què intervenen diversos proveïdors, partners externs, col·laboradors interns i els nostres propis clients, per aconseguir un òptim empresarial, i evitar els subòptims que a vegades es pretenguin aconseguir en diferents parts de la cadena.

3/ Col·laboració envers la consecució dels interessos comuns, evitant l’egoisme dels mateixos resultats i subsistència individual empresarial. Una empresa no subsisteix per si sola; si falla qualsevol dels cinc grups d’actors que hi són per assegurar-ne la sostenibilitat (socis, clients, treballadors, proveïdors i col·laboradors externs). És absolutament crític entendre que això és una tasca d’equip entre tots, i que la col·laboració és la mare d’aquesta subsistència empresarial.

Amb l’aplicació d’aquest esforç triangular conjunt des dels tres vèrtexs, és més previsible que estiguem més preparats per remuntar abans la situació econòmica, a partir de quan tornem a la nova “normalitat” post-COVID-19.

* L’autor és assessor i coach miquel.serracanta@solutionsdecisions.com

Publicitat
To Top