Publicitat
Opinió

Girona sempre m’enamora

Un amic meu (i lector diari) em critica quan trio temes religiosos. Mantenim un bon nivell de confiança i sap que li ho agraeixo. Li responc amb la dita que "de tot hi ha a la vinya del Senyor". No vull pas fer de moralista. Concebo la premsa com a quelcom plural i diàfan, on no haurien de tenir cabuda barrines d’ètica i integritat. És per això que vaig intercalant reflexions de diferents àmbits. Altrament, si incidís en una mateixa línia "catequètica" esdevindria plumbi i feixuc.

Dit això, recordo cinc anys d’estudi a Girona. Em té el cor robat i, avui, festeja el seu patró (sant Narcís). Ho difumino fora del títol per no contrariar l’amic d’abans. Ha passat més de mig segle i la vila ha fet un canvi del tot espectacular. De fet, era una ciutat mal "parida", entaponada i segrestada pel pas de quatre rius: Ter, Onyar, Güell i Galligants. Gràcies al bon disseny i estudi d’un pla urbanístic endegat pel seu Consistori, fa uns quants anys, es procedí a cobrir-ne un. Allò fou l’anunci d’un esclat comercial i expansiu que em recorda Terrassa.

Reprenent el fil gironí, estimo una ciutat immortal i auriolada. Com també ho és la vella Ègara. No hem de tenir res a envejar-los si posem -en una balança- la nostra Seu d’Ègara o edificis modernistes… davant la seva catedral, muralles, banys àrabs, Sant Feliu, el Call o les cases de l’Onyar (per referir algunes propostes).

Sant Narcís fou bisbe de Girona, al segle IV. Allí fou martiritzat, al costat del seu diaca Fèlix, justament on, anys més tard, s’aixecà el temple de Sant Feliu… Molt conegut pel "miracle de les mosques" (l’any 1285), durant el setge de les tropes franceses: de la seva tomba sortí una allau d’aquests insectes que les obligà a desistir.

Mantinc el bon record d’uns anys d’estudi profitosos, al barri de Pont Major, amb els salesians. Amb la perspectiva turística/històrica de pedres centenàries, configuro un "pack" de molta fondària i embranzida. Per contra, no diria el mateix de Lleida: allí, per desgràcia, em va tocar fer "la mili". Val més passar full i oblidar-ho! El meu petit país (Catalunya) és una preciositat. Avui, m’ha semblat oportú fer un espot d’un bocí seu idíl·lic.

Bona Festa Major, gironins!

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top