Publicitat
Opinió

Per què?

Aquesta és la pregunta amb la qual em desperten i acompanyen la majoria d’emissores de ràdio d’aquest país. Per què unes mesures sanitàries i socials i no unes altres contra aquesta pandèmia? Hi ha moltes condicions i nuls raonaments que desesperen el personal. De fet, no cal demanar més obediència i solidaritat a la ciutadania. La gent és, generalment, molt obedient i submisa amb tot el reguitzell de normes, restriccions i horaris del toc de queda. No qüestiona tant les normes, que també, sinó la manca d’explicacions i arguments per les quals es dicten i quina és la ment que les dissenya. Recordo una imatge de fa uns dies, prop d’on hi havia el cinema Doré, de quan faltaven pocs minuts per a les deu del vespre i tothom s’afanyava a tornar a casa i res d’entretenir-se pel carrer. No ho havia vist mai. Estem en una mena de relació contractual on una de les parts implicades compleix totes les condicions però l’altra actua amb una certa lleugeresa/frivolitat. Hom vol saber el perquè de les mesures i quins arguments sanitàrio-científics hi ha al darrere sobre els percentatges d’obertura; per què molts àmbits de caire esportiu, lúdic, cultural, etcètera, romanen tancats. Què ho justifica? El poble, sense cap mena d’embuts, mereix les corresponents i clares explicacions de tot el que es fa. Pedagogia, per favor. Ja ens hem fet la idea que això va per llarg i, segurament, enguany, no "patirem" els despropòsits d’algun familiar a la sobretaula el dia de Nadal. Trobada del tot inviable pel nombre de persones convocades i pel perill que l’hora del toc de queda ens impedeixi tornar a casa. No m’imagino un munt de famílies amfitriones donant acollida nocturna als familiars convidats.

A hores d’ara no m’interessen massa/gens les picaraballes dins la coalició de Govern i tot el que s’escriu sobre desacords, filtracions i ganes de fer la guitza. Diríem que ja cansa i també fa molta pena. Algú pensava que això no passaria i més amb l’absència d’un president que palesi fermesa i autoritat? Fa dies que ens preguntem qui mana a Palau. Les fal·làcies circulars de la portaveu són de categoria. El que si interessa i a moltíssima gent, desconcertada i emprenyada, és saber amb quina argumentació es fonamenta cada decisió i quins han estat els criteris d’aplicació. Per arribar a una necessària/imprescindible lògica, en el dia a dia, està fent falta la complicitat i consens de tota la gent afectada. Cada sector econòmic es queixa de la mateixa manca de consens i diàleg per encarar la situació. Imagino que els professionals de cada sector són els més indicats per fer arribar suggeriments i reflexions abans de cada nou paquet de mesures i quadres de desescalada. Solitud és la paraula més adient, àdhuc emprada, per petits i mitjans empresaris i responsables de tota mena d’establiments. Sembla que ningú compta amb ells quan hauria de ser tot el contrari. Començo a pensar que no estem gaire o gens avesats a aquesta generosa estratègia del consens i la negociació. Les decisions/acords podran agradar, més o menys, però ningú podrà defugir de la complicitat i comprensió que s’hagin pogut generar en el marc de trobades maratonianes i del tot necessàries.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top