Publicitat
Opinió

Mantenir-se en Crist per arribar a la unitat

Demà comença la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que enguany ha estat preparada per la Comunitat Monàstica de Grandchamp (Suïssa). El tema escollit, “Manteniu-vos en el meu amor i donareu molt de fruit”, s’inspira en el text de sant Joan 15, 1-17, i reflecteix la vocació a la pregària, a la reconciliació i a la unitat de l’Església i de tota la família humana, que és característica d’aquesta comunitat monàstica. Aquestes paraules, Jesús les va dir als seus deixebles en el context del seu comiat i a manera de testament. En aquest marc incomparable, la unitat dels deixebles prefigura la unitat que desitja per a la seva Església que ja és present i operant en ells. Jesús els anuncia que no els deixarà mai sols i, en la mesura que es mantinguin units a ell com les sarments al cep, donaran molt de fruit (cf. Jn 15,5-9).

La unitat de l’Església no és fruit de les nostres planificacions ni dels nostres consensos, o dels acords que puguem assolir entre confessions cristianes, encara que aquesta recerca d’acords és certament necessària per acostar-nos a la unitat que Crist vol per a la seva Església. Perquè aquests compromisos siguin eficaços i produeixin fruit cal que siguin viscuts i assolits pels seus protagonistes com allò que són de veritat, com a obra de l’Esperit Sant. És per això que l’ecumenisme espiritual té tanta importància i ha de ser valorat com a veritable fonament del treball ecumènic que duem a terme els cristians d’unes i altres confessions per aconseguir la unitat.

Així ho varen entendre i ho van proposar els grans pioners de l’ecumenisme. Així ha estat en la comunitat ecumènica de germanes del monestir suís de Grandchamp que, essent protestants en els seus orígens, actualment compta amb cinquanta germanes de diferents generacions, de diferents tradicions eclesials i de diferents països i continents. Les primeres germanes varen experimentar el dolor de la divisió entre les esglésies cristianes i es varen sentir cridades a aquesta missió. En el seu camí l’amistat amb el sacerdot catòlic Paul Couturier, pioner de la Setmana de Pregària per a la Unitat dels Cristians, fou una ajuda, així com el germà Roger Schutz (1925-2005), prior de la comunitat religiosa ecumènica de Taizé.

El fruit del treball per la unitat està vinculat a la fe en Crist i a la permanència en ell: “Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res” (jn 15,5). La comunió amb Crist exigeix la comunió amb els altres. Tot llegint els materials d’enguany, he trobat un text de Doroteu de Gaza, un monjo de la Palestina del segle VI, que ho expressa d’aquesta manera: “Suposeu un cercle traçat sobre el terra, és a dir, una línia rodona dibuixada amb un compàs al voltant d’un centre. Imagineu-vos que el cercle és el món, el centre és Déu i els radis, els diferents camins o maneres de viure que tenen els homes. A mesura que els sants, desitjant acostar-se a Déu, caminen cap al centre del cercle i van penetrant en el seu interior, aleshores es van acostant també els uns als altres. I, a mesura que es van acostant els uns als altres, s’acosten simultàniament a Déu. I comprendreu que el mateix passa en sentit contrari, quan ens allunyem de Déu i ens retrem cap enfora. És obvi que, com més ens separem de Déu, més ens allunyem els uns dels altres, i que, com més ens separem els uns dels altres, ens allunyem més de Déu”. Es tracta d’una imatge que recordo que feia servir sovint el cardenal Ricard M. Carles, arquebisbe de Barcelona, en parlar de la unitat de l’Església i de les confessions.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top