Publicitat
Opinió

El cansament dels pagesos

Publicitat

Joan Roma i Cunill

Estem ja en una nova temporada de bolets. Una més, si bé no una qualsevol, perquè es nota el cansament afegit dels anys anteriors.

I és que la massificació de la presència de persones en el món rural produeix danys considerables als qui hi tenen la seva ocupació principal.

Unes setmanes enrere vaig parlar del “fenomen de les autocaravanes” , motivat pel desig de milers de famílies de fugir de les ciutats i anar cap a indrets llunyans i solitaris. Aquests indrets tenen un nom i un propietari, al qual no es demana ni es paga per l’ocupació d’un espai, malgrat que li produeixi perjudicis, en forma d’herba trepitjada, molèsties al bestiar que hi pastura, dificultats per moure maquinària agrícola o simplement privacitat no respectada.

Ara, durant unes setmanes, contemplarà com dotzenes, centenars o milers de persones i vehicles travessen carreteres properes, entren a camins rurals o pistes forestals, a la recerca de bolets. Només que un 1% d’ells no tingui un comportament cívic, responsable i coneixedor de les normes a pagès, el resultat, a final de temporada, pot ser catastròfic. No exagero. Molts pagesos pagarien fortunes per escurçar la temporada o perquè no existís. Però la natura fa el seu curs, i no es poden posar portes al camp, malgrat que molts ho volguessin fer.

Som molts els que des de fa anys reclamem un reguitzell de mesures per minimitzar els danys als pagesos, per poder fer més compatible la relació entre ganes de sortir sense perjudicar altres. Fins ara, el govern actua com si sentís ploure. Haurà de passar alguna desgràcia forta perquè reaccioni. I pot passar en qualsevol moment. Aquest mateix estiu hem tingut alguns exemples de com poden acabar les coses si no s’emprenen mesures immediates i contundents.
Em refereixo a queixes i altercats greus entre visitants i pagesos–ramaders, en el Montseny, sí, però també en altres comarques de muntanya (la Cerdanya, el Berguedà, el Ripollès…), degut a la presència de gossos domèstics que són portats i deixats lliures en espais on pasturen vaques, cavalls o xais. Aquests gossos empaiten els animals i provoquen greus problemes de dispersió, en uns casos, o de trencament de filats, a més d’alteració de costums i convivència.
A aquesta alteració se n’afegia una altra com la baralla entre gossos domèstics i gossos ramaders que lògicament pretenien fer la seva feina. Al final, greus problemes, greus conflictes que es van sumant a molts altres greuges que tenen els pagesos a les espatlles.

Publicitat

I, en temps de bolets, tot això i més s’acumula en un territori gran, però excessivament ocupat per visitants ocasionals que deixen els cotxes en molts llocs poc adequats o que entren directament en espais particulars. A partir d’aquí, només que un petit percentatge dipositi deixalles en qualsevol indret, o que per passar millor trenqui un filat, o deixi obert un portal, al pagès, li pot suposar pèrdues i maldecaps immensos.

D’aquí que en molts pobles anem veient com es van posant obstacles a peu de camins i carreteres per evitar aparcaments. En centenars de camins , pistes i fins i tot carreteres secundàries, podem veure com els pagesos van posant rocs immensos per evitar estacionaments indiscriminats. És una manera d’intentar allunyar boletaires cap a altres llocs. No és la solució ideal ni la més recomanable, però cadascú es defensa com pot dels perjudicis que li poden causar.

Em reafirmo en la necessitat d’àmplies i permanents campanyes de sensibilització, de la gent de ciutat, fent servir els grans mitjans audiovisuals, per facilitar la convivència entre uns àmbits i uns altres. No pot ser que la massificació esporàdica en el món rural hagi de ser suportada per uns pocs, sense cap contrapartida ni ajut.

I és que les temporades es van succeint i se n’hi van sumant, any rere any, fins al punt que no hi ha èpoques de descans, com per agafar ànims, i reparar els danys causats. Això porta crispacions i reaccions que poden acabar malament. Un govern responsable ha de reaccionar i corregir comportaments. Aquí, el govern està per a altres coses, i d’aquí el malestar generalitzat a tot el món rural.

Publicitat
To Top