Publicitat
Opinió

Tenir el cul llogat

Josep Ballbè i Urrit

Una mostra clara de metonímia la tenim en copsar la dita “qui té el cul llogat no seu quan vol”.

Fem servir el cul per seure. Si el tenim llogat, però, no ho podem fer quan volem. En tot cas, hem de demanar permís a qui hem llogat el nostre “pompis”. Així de clar, perquè tant pot decidir per nosaltres com contra nosaltres. En el camp de la paremiologia –dit altrament, el refranyer– quan ens referim a llogar o anar de lloguer solem predir una visió negativa. Com “anar de mal borràs” o perdre-hi en el camí… Què ens cal fer? “Vendre la casa i anar a lloguer”? És a dir, perdre la casa i anar rellogats a un altre lloc, esmerçant-hi diners. Tenir el cul llogat inclou el mateix significat de dependència.

Tal com passa –metafòricament parlant– en la comparativa entre carrera universitària i FP, el contrast entre propietat i arrendament es decanta clarament a favor de la primera opció. Si més no pels nostres verals. Tanmateix, en altres cultures com la germànica, aquest dilema no fa palès un enfocament tan discriminatori.

“Qui treballa a jornal no pot fer el que vol ni quan vol.” No ser el propi amo implica subjectar-se a les ordres d’altri. Un no pot disposar de si mateix. Per tant, des que estic jubilat, una de les coses que valoro més és fer el que em ve de gust, jubilosament. Sóc jo qui programa el meu horari. No he d’aguantar cap “cabronada” d’un superior que em pogués tenir tírria. Ací, sense anar més lluny, una forma soterrada de pressió podria passar per la congelació de sou.

La pandèmia ha estat l’excusa fàcil per fer beure a galet molts assalariats. Fins i tot –en alguns casos– també indirectament han pres com a referència l’ajustament dels contractes desorbitats dels futbolistes d’elit per entabanar i rebaixar sous prou minsos. No hi ha dret, mentre assistim a prebendes escandaloses dels polítics. Ells no han estat sotmesos a cap retallada ni suspensió de privilegis.

Per tot plegat, malgrat que s’interpreti com a groller, tanco la columna “engegant a pastar fang” alguns banquers, polítics i empresaris insolidaris. “A cagar, a la via!” Plenament lligat amb el cul del títol.

Publicitat
To Top