Publicitat
Opinió

La visita

SALVADOR CRISTAU, administrador diocesà de Terrassa

El poble d’Israel esperava la vinguda del Messies, un Ungit de Déu que els alliberaria, però quan va arribar no el van saber reconèixer. Fa anys, quan jo era catequista, s’explicava aquests dies d’Advent a la catequesi el conte de la “visita inesperada”.

El conte narra que hi havia un sabater molt humil i pietós que cada dia pregava al Senyor al matí i a la nit. I li demanava que anés un dia a visitar-lo. Una nit, el Senyor li digué que l’endemà passaria a visitar-lo. Aquell dia el bon home es llevà amb il·lusió per la visita que li havia estat anunciada. Cada vegada que s’obria la porta de la seva petita botiga s’omplia d’emoció, i així va anar entrant gent que hi anaven perquè els arreglés les sabates. Però el Senyor no arribava. Va acabar el dia i el sabater, trist i decebut, a la pregària abans d’anar a dormir, es va queixar i li digué al Senyor: “Com és que no has vingut?”. I el Senyor llavors li va dir: “Que no he vingut? Jo era present en cada un dels que han entrat a la botiga avui, en aquella senyora anciana, en aquell nen, en aquell home, en cada una de les persones que s’han presentat a casa teva, i tu no m’has sabut reconèixer”.

Ja veieu, això és també el que va passar al poble d’Israel i això és el que ens pot passat a nosaltres. Avui, l’Evangeli ens explica la Visitació de Maria a la seva cosina santa Elisabet. Sant Lluc ens diu que “Maria se n’anà de pressa a la muntanya a casa de Zacaries i Elisabet”. Va anar de pressa, havia tingut coneixement que la seva cosina, ja gran, esperava un fill i va anar de pressa a visitar-la. I Maria era portadora d’un misteri que ningú coneixia, només ella sabia.

Quan va arribar i va saludar la seva cosina, “Elisabet cridà amb totes les forces: ‘Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de joia dins les meves entranyes’” (Lc 1,42-43). Ella sí que va saber reconèixer la visita de Déu. És que pot ser va veure Jesús? No, és que va acollir Maria amb fe a casa seva, i amb ella va acollir Jesús.

Aquest passatge és una anticipació del designi de Déu. Maria porta Jesús a la seva cosina, i ella rep els fruits d’aquest primer acte d’evangelització. Així, la Mare de Déu, portadora de la vida nova, és la primera evangelitzadora i per això és Reina de l’Evangelització. Així, aquest passatge de l’Evangeli ens ensenya que cal tenir el cor obert als altres, acollir-los no només aparentment, sinó sincerament dins del nostre cor. Els cristians som portadors de Jesús al món. La nostra vida, les nostres obres bones, fa present Jesús als nostres germans i, si ho vivim amb fe, s’esdevindrà també que, silenciosament, l’Esperit Sant anirà omplint la vida dels homes i dones del nostre món.

Quines són les presses que ens mouen a nosaltres? Som diligents, per acollir, ajudar i servir els nostres germans, per portar Jesús als altres?

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top