ARA A PORTADA
05 de gener de 2022
La demografia egarenca s’ha vist alterada per la pandèmia de la Covid-19, frenant de manera dràstica el creixement de població que la ciutat ve experimentant des de fa anys, de manera pràcticament ininterrompuda, fins i tot en períodes de crisi econòmica. La pandèmia ha disparat les defuncions el 2020, una dada previsible, i ha frenat el fenomen migratori, un factor també coherent amb un context de confinaments. Dues dades dels primers mesos de la pandèmia, però, escapen a aquesta lògica i conviden a la reflexió. La primera té a veure amb l’evolució dels naixements, que el 2020 van caure en més de dos-cents nadons. És probable que algunes dones decidissin posposar el seu embaràs amb la irrupció de la pandèmia, però aquestes decisions, la majoria preses a partir de l’abril, s’hauran de reflectir a les estadístiques de 2021. La caiguda de la natalitat, però, repunta l’any 2020, marcant un preocupant descens dels naixements a Terrassa. El segon factor a valorar és el de l’emigració. Les entrades van caure el 2020, però el gruix dels que preveien marxar ho va fer.
Altres opinions
- Cap a una nova governança industrial: un compromís de futur per al Vallès Occidental Javier Garcia
- El mal finançament: la mare dels ous Salvador Cardús Ros
- Orientar-se al llarg de la vida, una necessitat creixent
- Palestina i el circ d’Eurovisió Antonio Machado Requena
- Català sense manies Joan Roma i Cunill
- El poder en mans equivocades Roger Pallarols