Què porta la primària al límit?

La sisena onada de la Covid-19 ha tornat a posar a prova la solidesa del sistema públic de salut i l’entrega d’uns professionals que sumen gairebé dos anys de sobreesforç sense treva. A Terrassa, la variant òmicron ha multiplicat per deu les visites als ambulatoris. Fa dos mesos, amb la pandèmia estabilitzada, un centenar d’egarencs anava cada dia als CAP. Ara la mitjana diària supera els mil pacients. El resultat és un servei col·lapsat i uns malalts desconcertats, a qui es recomana no anar als centres de salut i no se’ls agafa el telèfon. Està clar que la irrupció de la variant òmicron, més contagiosa però menys greu, ha impactat de ple en una assistència primària ja saturada per l’onada de virus respiratoris habituals en aquestes dates. No oblidem, però, que la pandèmia colpeja una primària que acumula anys de sobrecàrrega de treball i plantilles insuficients. Les retallades de fa una dècada es van centrar en els centres de salut, una austeritat que no es va recuperar amb la remuntada econòmica. El resultat el veiem ara i la solució la coneixem. A què esperem?