Publicitat
Opinió

Mestres i professors, altra vegada a l’alçada

Joan Carles Folia, Coach Advance Life

Molts han estat els moments en què els professionals de l’ensenyament han hagut de demostrar la seva extraordinària capacitat d’adaptació en totes i cadascuna de les transformacions i situacions que la mateixa societat els ha anat presentant.

Tant és així que els docents han hagut de saber gestionar dins de les seves aules i més enllà dels continguts habituals la competència digital, l’educació sexual, la formació vial, la correcta alimentació, els valors democràtics, les habilitats socials, la detecció de trastorns de l’aprenentatge i del comportament, el creixement emocional i un llarg etcètera que s’ha hagut d’encabir en les 24 hores lectives i setmanals que tenen d’interacció amb els seus alumnes. Moltes qüestions que hem deixat en mans d’uns professionals que també últimament han exercit de sanitaris, i especialistes en organització d’espais i distribució de tasques, oferint un desdoblament per donar resposta a la presencialitat i al treball telemàtic i tirar endavant tot el que la pandèmia els ha exigit en aquests últims mesos. Han patit les retallades de la crisi immobiliària del 2008 aliena a la seva feina i dedicació , han estat sempre criticats per la durada de les seves vacances i han estat destronats per les mateixes famílies de la seva autoritat davant del sobreproteccionisme vers els fills/alumnes per part de molts pares que han equivocat la manera d’establir la relació família-escola en el seu manual de bones praxis.

En aquesta sisena onada de la Covid-19, l’òmicron ha tornat a tensar la corda dels mestres i professors que es dediquen a diari a mostrar la seva veritable vàlua i els ha situat davant un escenari de caos i desordre que els ha posat davant les banyes del bou i ells i elles, com sempre, han tornat a sortir a la plaça sense cap recança a torejar i a mostrar com de capaços i adaptatius són. No s’amaguen ni fan cap pas enrere, encaren les circumstàncies i proactivament busquen solucions vàlides en el seu màxim objectiu que és acompanyar els seus infants i joves. Ho han fet amb el grup esmicolat, dividit entre els que estan a casa i els que van al centre educatiu, acomodant la pauta en la relació ensenyament-aprenentatge al nou escenari, inestable i exigent. Han ofert tots plegats la seva millor versió, la situació així ho demanava.

No oblidem mai aquesta realitat que estem vivint, no oblidem mai com han funcionat els nostres sanitaris ni les nostres farmàcies. Tampoc no oblidem mai com hem respost les persones; recordem que Catalunya, tret d’Israel, poble de Déu, és el territori del món amb la pauta de vacunació més elevada i això diu molt de tots els catalanets i catalanetes. I tampoc oblidem mai un col·lectiu, el de mestres i professors, i totes les persones que treballen a llars d’infants, escoles i instituts i la manera com s’han enfrontat a les vicissituds que han hagut de sortejar i encara ho fan sense queixar-se més enllà del que la mateixa situació requereix. Gràcies a tots i a totes, gràcies, mestres i professors, per estar a l’alçada una vegada més, gràcies per oferir-vos amb aquesta fidelitat i devoció als nostres fills i filles i a la societat en general, en definitiva, gràcies per ser com sou.

Deia H. Pestalozzi (pedagog suís i reformador de la pedagogia tradicional): “Un nen que no se sent estimat difícilment pot ser educat”. Gràcies, mestres i professors, per estimar els nostres fills.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top