Defenses musicals i reivindicatives a la Festa dels Capdidats

La sort ja ha estat tirada. Aquest dissabte a la tarda s'ha dut a terme a la plaça Vella la ja més que tradicional Festa dels Capdidats, on els nominats a ser Capgròs de l'Any han fet valdre la seva eloqüència per convèncer els assistents que la seva capdidatura era la que més mereixia formar part del selecte grup de terrassencs i terrassenques que tenen el seu propi capgròs. Els terrassencs han pogut votar durant un curt període de temps el seu capdidat favorit i els resultats de la votació determinarà quin dels set aspirants engreixarà les fileres dels Capgrossos de Terrassa. 

Després de passar llista dels 46 capgrossos que ja són a la colla i d'agrair tots els voluntaris que han volgut posar-se un d'ells sobre les espatlles, els capdidats d'enguany han pujat junts a l'escenari de la plaça, tots somrients, entre nerviosos i contents. Tots ells han tingut prou suport del públic amb pancartes, cartells i algunes caretes, però sobretot amb molts aplaudiments i crits de suport. 

La primera a parlar ha estat la capdidata amb més edat. La Carmen Aguilar, persona molt vinculada al voluntariat a Prodis i al barri de Ca n'Anglada, ha assegurat que ella és una senyora de "molt poques paraules", però ha pogut explicar breument la seva història. "Quan vaig arribar a Terrassa, vaig trucar una porta i em va rebre un matrimoni maquíssim", ha relatat Aguilar. Ella ha comentat que ve de fora de Catalunya, però que els catalans la van acollir "molt bé". És per això que ha acabat el seu discurs amb un fort "visca Catalunya" i un nombrós grup de fans seus ha començat a corejar el seu nom.

A continuació ha estat el torn de la franja d'edat contrària. La capdidata més jove, la Noelia Fernández, la millor xef jove de Catalunya, ha començat la seva defensa assegurant-se que els seus oients eren terrassencs de veritat fent-los unes preguntes d'allò més locals. Una vegada ha certificat el terrassenquisme del públic, Fernández ha assegurat: "La cuina, i especialment la cuina catalana, sempre ha format part de mi", i ha afegit que va ser el seu avi el seu mestre i acompanyant al llarg de les seves primeres passes entre els fogons. També ha aprofitat el seu discurs per reivindicar el paper del jovent a l'hora de tirar endavant l'hostaleria i ha dit que les noves generacions "no som de vidre, com se'ns sol dir".

La tercera intervenció ha estat la de la música Teresa Jarque, que ha sortit davant del micròfon amb la seva trompa a la mà i amb el discurs apuntat a la part posterior d'una partitura. Això no és cap casualitat, ja que, després d'agrair que se l'hagués inclòs com a capdidata, ha dit: "El millor que puc fer és oferir-vos una mica de música". I així ho ha fet. De sobte, la Banda de Terrassa ha començat a tocar i Jarque s'ha unit per interpretar un parell de peces.

El següent torn ha estat el de Ramon Herrera, també conegut com Ramon el del peix, ja que ha estat, fins fa uns mesos, el peixater més memorable del Mercat de la Independència. Com a bon paradista, ha reconegut gran part del públic que hi havia a la plaça Vella i ha recordat algunes anècdotes i bromes que tenia amb la clientela. "Si vols et canto una cançó com quan estava a la peixateria", ha bromejat amb una clienta fidel. Herrera ha afirmat que ser capdidat "és una de les coses que fan que Terrassa et recordi tota la vida" i que l'experiència l'està resultat prou divertida. "M'ho estic passant fantàsticament bé", ha conclòs.

D'altra banda, durant tot l'esdeveniment hi ha hagut una intèrpret de llengua de signes traduint a temps real els discursos dels capdidats. Ha estat una companya de l'Anna Granero, també intèrpret de llengua de signes, que ha començat el seu parlament, precisament, utilitzant aquest idioma. "Sense les persones sordes, jo no hi seria aquí avui", ha destacat Granero. El seu objectiu amb la capdidatura és poder fer el primer capgròs de Terrassa inclusiu per a les persones sordes. "Estic aquí per fer possible que un capgròs pugui comunicar-se en llengua de signes i pugui fer sentir tota la cultura popular catalana a tothom encara que no es pugui escoltar", ha destacat la capdidata, que per finalitzar ha ensenyat al públic a dir "gràcies Terrassa" en l'idioma de les persones sordes.

La pròxima capdidata en aparèixer a escena també ha portat, i ben fort, les seves reivindicacions a l'escenari. Mercè Gómez, activista feminista i presidenta del Casal de la Dona, ha posat de relleu "la necessitat de visibilitzar el feminisme en la figura de la capgrossa" i ha destacat que la lluita feminista encara compta amb sectors socials "que no el volen escoltar". En aquest sentit, ha remarcat el paper de les dones en la construcció de la societat: "Les dones també tenim un cap gros, ple d'idees, de recursos pedagògics, de creativitat i de força per continuar explicant la nostra lluita". En el seu cas, també ha volgut posar un moment musical a la seva defensa i ha interpretat, juntament amb el públic i moltes simpatitzants seves, la cançó "A quien le importa" d'Alaska.

L'últim a intervenir ha estat el dermatòleg, professor i divulgador Ramon Grimalt. Ho ha fet d'una manera curiosa, alhora que musical: cantant una glosa. Ha rememorat part de la seva vida dins la ciutat i ha adevertit, com a expert en la cura de la pell, d'algunes enganyifes, això si, amb molt d'humor. "Si voleu la pell ben sana, i no voleu pallaringues, feu la vida natural i deixeu-vos de potingues", ha cantat el doctor. Per finalitzar, ha entonat: "Visca la nostra cultura, visca la festa i el sarau, visca la vila d'Egara i visca el gran Jordi Grau", en referència a l'autor dels capgrossos terrassencs.