Publicitat
Opinió

El mètode Montessori

Josep Ballbè i Urrit

Divendres, es complien 70 anys de la mort de la gran pedagoga italiana Maria Montessori.

Un personatge que es va fer a si mateixa a cops de constància i rauxa. Com a detall que ho certifica, als 26 anys (any 1896) va esdevenir la primera dona-metge d’Itàlia. Val a dir que la nostra ciutat li té dedicat un passatge al seu nomenclàtor, a tocar de l’escola d’òptica, fet que segur que molta gent ignora.

El seu cognom dona nom, també, a un mètode educatiu ideat per ella. Ve explicat àmpliament en un llibre que va publicar l’any 1912 (i que duu el títol que acabo de donar a la meva columna). El va implementar a un barri de Roma, amb mainada que presentava alguna discapacitat mental. Es caracteritza tot accentuant l’activitat de l’infant des d’un vessant totalment clínic per part del professor. La fita o repte que cerca s’orienta al fet que se senti totalment alliberat, desenvolupant el potencial propi, de forma prou ben estructurada. Tant pel que fa a l’àmbit cognitiu, físic, social com de món interior.

En certa manera, em recorda un altre projecte inclusiu encabit al món de l’activitat física de les persones. Batejat com a “Cim Project”, es va presentar –el proppassat 28 d’abril– a la botiga d’esports Camarasa, del carrer de la Rutlla. En parlaré aviat en una altra columna. Entre d’altres, vol promoure l’esport relacionat en l’àmbit de la muntanya, el senderisme i la natura. Alhora, vol ajudar a millorar la salut de gent discapacitada, amb dolor crònic o envelliment.

Treballant aquest entorn, es va adonar de les seves potencialitats, tot i que minvades. Raó de més per a lluitar en el seu desenvolupament, de cara a reduir la “càrrega” social que pugui comportar allò que algú anomenaria com a “anormalitat”, amb tot respecte. Aquestes persones requereixen un ambient de més atenció i tendresa, que activi la pròpia intel·ligència i el conjunt global de la seva personalitat.

Confiar en els recursos i habilitats personals esdevé un element cabdal per a l’autoestima i la felicitat. Una cita de l’autora certifica fantàsticament bé una gran veritat: “L’instint més gran dels nens és justament alliberar-se de l’adult”. No hi ha cap home que no s’hagi format a partir del nen que fou una vegada. De fet, el senyal d’èxit més gran –pel que fa a un professor– és dir que els nens treballen com si ell no hi fos.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top